15 de febr. 2013

Alejandro Grau Salom, 1r Batx. A



Sra Carme Riera.
En llegir el seu llibre “La meitat de l’ànima” i veure que demanava ajuda per poder resoldre el misteri de la seva família, em veig amb l’obligació moral de contar-li tot el que sé, que potser li puga servir d’ajuda.
Sóc Albert Serrat, un espanyol i antic conegut de sa mare. Vaig viure en primera persona aquella desgràcia que acabà amb la vida de Cecília Balaguer eixe 4 de gener de 1960, el dia que va ser atropellada.
Vull que sàpiga dues coses. La primera és que son pare és Albert Camus. Cecília estava completament enamorada d’ell i sempre va fer tot el possible perquè ell la conegués, per això la va portar de viatge amb ella, però malgrat tots els seus intents, Albert Camus no va accedir mai. Com ja sap era un home amb moltes amants i tenia una vida molt agitada. Per a ell Cecília només va ser una més. Tots aquests detalls els sé perquè ella me’ls va confessar. Jo vaig ser l’única persona en qui Cecília Balaguer confiava.
La segona cosa és que la seva mort no va ser un suïcidi, ni un accident. Estic quasi segur que l’assasinat de Cecília estava totalment preparat perquè semblara un accident. Jo, que ja l’havia saludat des de l’altra part del carrer i estava esperant-la per a parlar i prendre un café, vaig veure com el camió va accelerar en veure-la passar i també com aquest no va parar quan havia sigut atropellada.
Aquests dos detalls són els únics que li puc contar des de la meua humil versió. Estic disposat a parlar si té algun dubte o per solucionar qualsevol aspecte que no tinga clar.
Atentament, Albert Serrat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada