Com és la vida de curiosa! Em va cridar l’atenció el títol de teu llibre i me’l vaig llegir. No podia ser, sabia de què parlaves, i vaig comprendre que no podia callar, perquè tothom vol saber dels seus orígens, encara que siga molt dur el que descobrisca.
Cecília i ma mare estigueren juntes ajudant els exiliats a França, allí van conèixer, en una festa, un xic amb molt bona presència. Cecília va tornar a veure'l moltes més vegades, com li va contar a ma mare (encara que,no ho dubtes, ella es va casar molt enamorada de ton pare). Al cap d'un temps va descobrir qui era en realitat (un agent de la Gestapo, fill de l'oficial que havia tancat son pare i havia matat la seua germana en el camp de concentració). Era com una punyalada que la va deixar mig morta. Va decidir, juntament amb el seu amic Camus, que havien de fer alguna cosa, però quan anaven a acabar amb el problema tot es va tornar a l'inrevés i van ser ells els que van morir. Ma mare va ser testimoni de la seua mort i va quedar mig traumatitzada. Des d'aleshores està interna en un psiquiàtric on viu amb tranqui·litat.
Espere que la meua carta t’haja ajudat.
Néstor Prats (IES Dr. Faustí Barberà, Alaquàs)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.