Tavernes de la Valldigna,13 de febrer de 2013
Estimada
escriptora:
T’escric
aquesta missiva perquè després de donar-te aquelles cartes, junt amb la meua targeta, no he tornat a
saber res de tu a pesar que et vaig proporcionar informació tan important per poder conèixer els teus vertaders orígens.
Pensava que entregant-te aquella informació rebria una cridada teua, per tal de
donar-te més aclariments. De totes formes, com han passat molts anys esperant
la cridada per a poder ajudar-te, he decidit adjuntar-te l’última carta que la
teua mare, Cecília Balaguer, havia enviat al teu vertader pare, Albert Camús.
Albert,
Després de veure’t amb l’altra amant, m’has
decebut moltíssim. M’has fet sofrir tant com vaig sofrir quan s’emportaren la
meua germana. T’escric per dir-te que vagis
amb peus de plom, que prompte et trobaràs amb mi.
Cecília B.
La veritat és que la teua mare, el dia que
va morir, o que -millor dit- va ser assassinada, estava realitzant un atemptat contra Camús però
tots els seguidors d’aquest ho evitaren, és a dir, van manar al conductor que
va atropellar a Cecília que l’assassinés, d’aquesta manera evitaren l’atemptat
contra Camús, encara que aquest va morir, casualment, el mateix dia.
Atentament,
Lluís G.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.