Respectada autora,

El meu nom és Pau Montà, fa anys era ferroveller i també“antiquari” d’alguna antiguitat robada que arribava a les meues mans. La seua mare em tenia simpatia i, sovint, em comprava quelcom amb regateig elegant quan passejava per Montmartre.

Algunes vesprades nuvolades parisenques solia veure-la entrant a l'hotel Nouveau Maison amb la companyia d'un home. Un altre venedor també d'origen espanyol, em va dir que era Camus.

- Un pes pesat en l'oposició republicana a l'exili, deia.

- Açò acabarà malament...

Temps després, em vaig assabentar de la sobtada mort de la seua mare, immediata a la del Camus. Per aquest rogle solien venir espanyols, el que es sentia era que la mare de vosté va morir assassinada a mans d’un tal Juan Pérez, mala gent...

Els comentaris que més se sentien giraven al voltant que la senyora Cecília o Cèlia fou seguida per l’espionatge franquista a París i sorpresa assistint a reunions dels republicans espanyols. Els feixistes en tingueren prou amb això i la llevaren d’enmig.

Aquesta és la resposta a la seua crida d’un humil camarada marxista i leninista fins a mort.

Pau Montà

Pau Montoro Gonzàlez .4t d’ESO A. IES Enric Valor (Picanya)