14 de febr. 2013

Anna Gallart, 1r Batx. A


Estimada meua,

el meu nom és Anna i li escric esta carta amb la intenció d'aclarir els seus dubtes al voltant del seu difús passat.
Després d'haver llegit el seu llibre i haver-me possat en contacte amb la seua editorial em van donar la direcció de sa casa. Lamentablement jo visc a França, així que he decidit escriure-li. A l'haver llegit el seu llibre m'he adonat de dues coses: la primera és que les cartes que sa mare enviava a Camus li han arribat tal com jo vaig manar. La segona és que, en trencar la informació que portava el sobre, es va quedar sense desenllaç en la seua obra i en l'obra de la seua vida.

Si el seu llibre no haguera arribat a les meues mans li assegure que hi hauria mort sense conéixer la meitat de l'ànima de sa mare. A estes altures s'estarà preguntant qui sóc, a banda del meu nom, el qual ja coneix, així que vaig a confessar-li-ho; sóc la filla de l'última cuidadora del seu avi.

Després de la mort de ta mare, l'endemà van arribar totes les seues cartes al pis on ma mare i jo vivíem, sense remitent, sense targeta, sense res. Simplement un sobre marró amb una etiqueta que deia “Per a la filla de Cecília Balaguer, en herència de Camus” Mai varem tocar el sobre, li ho puc assegurar. Ni tan sols sabia que hi havia dins. Ni tan sols sabíem qui era Camus.
Quan em vaig fer major, m'adoní que una famosa escriptora amb el cognom de l'home del qual li arribaven els sobres amb el sou del mes a ma mare era vosté, la filla de Cecíla Balaguer, i el cognom que tant em recordava a aquells gloriosos sobres a principis de mes eren de son pare.

Coincidint que viatjava a Espanya per qüestions familiars li vaig demanar al meu fill que li entregara el sobre en una de les seues firmes de llibres i que posara pseudònim, perquè així no li relacionara amb ell, però que posara la verdader remitent en el sobre, que era jo, el qual vosté, estimada escriptora, va trencar.

Veig que li ha servit de molta ajuda el que li vaig lliurar, i ara que sé el que és aquella herència, tal vegada poguera contactar amb mi per a parlar sobre el seu verdader pare, perquè la meua difunta mare no se'n va anar amb cap secret a la tomba.

Aquesta vegada no trenque el sobre.
Una salutació ben cordial.

Anna.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada