Estimada
meua,
el
meu nom és Anna i li escric esta carta amb la intenció d'aclarir
els seus dubtes al voltant del seu difús passat.
Després
d'haver llegit el seu llibre i haver-me possat en contacte amb la
seua editorial em van donar la direcció de sa casa. Lamentablement
jo visc a França, així que he decidit escriure-li. A l'haver llegit
el seu llibre m'he adonat de dues coses: la primera és que les
cartes que sa mare enviava a Camus li han arribat tal com jo vaig
manar. La segona és que, en trencar la informació que portava el
sobre, es va quedar sense desenllaç en la seua obra i en l'obra de
la seua vida.
Si
el seu llibre no haguera arribat a les meues mans li assegure que hi
hauria mort sense conéixer la meitat de l'ànima de sa mare. A estes
altures s'estarà preguntant qui sóc, a banda del meu nom, el qual
ja coneix, així que vaig a confessar-li-ho; sóc la filla de
l'última cuidadora del seu avi.
Després
de la mort de ta mare, l'endemà van arribar totes les seues cartes
al pis on ma mare i jo vivíem, sense remitent, sense targeta, sense
res. Simplement un sobre marró amb una etiqueta que deia “Per a la
filla de Cecília Balaguer, en herència de Camus” Mai varem tocar
el sobre, li ho puc assegurar. Ni tan sols sabia que hi havia dins.
Ni tan sols sabíem qui era Camus.
Quan
em vaig fer major, m'adoní que una famosa escriptora amb el cognom
de l'home del qual li arribaven els sobres amb el sou del mes a ma
mare era vosté, la filla de Cecíla Balaguer, i el cognom que tant
em recordava a aquells gloriosos sobres a principis de mes eren de
son pare.
Coincidint
que viatjava a Espanya per qüestions familiars li vaig demanar al
meu fill que li entregara el sobre en una de les seues firmes de
llibres i que posara pseudònim, perquè així no li relacionara amb
ell, però que posara la verdader remitent en el sobre, que era jo,
el qual vosté, estimada escriptora, va trencar.
Veig
que li ha servit de molta ajuda el que li vaig lliurar, i ara que sé
el que és aquella herència, tal vegada poguera contactar amb mi per
a parlar sobre el seu verdader pare, perquè la meua difunta mare no
se'n va anar amb cap secret a la tomba.
Aquesta
vegada no trenque el sobre.
Una
salutació ben cordial.
Anna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada