Estimada senyora
Li
envie aquesta carta perquè sé qui és son pare. Cada cop que llegia una pàgina de
“La
meitat de l’ànima” em quedava més sorprès, i estranyat a la vegada. En un
principi jo no volia llegir-me el llibre, sincerament no sóc molt aficionat a
la lectura. M’ho vaig prendre més com una obligació escolar i no com un gust. Però
aquesta lectura em va revelar un fum d’incògnites.
Tots
els caps de setmana solia dinar a casa del meu avi. Per a fer més entretingut
el dinar el meu avi em contava mil batalles de la seua joventut i sobretot històries
de la seua amant, una dona bellíssima a qui ell idolatrava; em relatava com aquesta
va morir a causa d’un malentès.
Les
històries que el meu avi em contava es relacionen de tal manera amb les del seu
llibre que no puc deixar de pensar que aquella dona de qui el meu avi em parlava
era la seua mare.
El
meu avi era un escriptor de renom que segons deia va conèixer una dona, a
qui mai va posar nom en les seues històries, possiblement per respecte a la
meua àvia, qui va finar poc abans del meu naixement. Segons les narracions del
meu avi l’amor que sentien l’un per l’altre era infinit, però ella ja era
casada amb un altre home; aquest darrer, si les meues intuïcions són certes,
podria tractar-se de qui vosté ha considerat sempre son pare.
Sent
no poder donar-li més informació sobre la seua mare però el meu avi, tot i que em
contava alguna cosa cada dissabte, no filava molt prim en els seus relats, era
molt acurat en eixe sentit i mai va voler contar-me quin fou el malentès que va
donar lloc a la tràgica mort de la seua amant; no obstant això, el meu avi en
tots els dinars repetia en veu baixa “Nous étions comme Roméo et Juliette”.
Si
vol saber alguna cosa de mi pot trobar-me al carrer François Lebleu número 3, París,
França. Pregunte per Joan Camus.
Ens veiem aviat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.