11 de febr. 2013


 

 Anys després arribí a les conclusions esperades gràcies a la intervenció d’un lector anònim. Ara sé que no era la meua historia la que havia d’ investigar sinó la de la meua mare, ja que tot el misteri es resumí en un crim passional. Degut a les llargues estances en que la meua mare estigué a París establí un fort cas d’ adulteri i romanç amb Albert Camus, i inevitablement s’ acabà enamorant, esdeveniment que no li succeí a Camus. Aquest se convertí en la seua obsessió , i davant la negativa de Camus, inventà tot tipus d’ incongruències, com la d’ atribuir-li la meua paternitat. Finalment Cecília Balaguer embogí i arribà a la conclusió que si en vida no podien estar junts, l’ eternitat seria un lloc en que no podria escapar d’ ella. Va inventar-se la identitat  de Cèlia Ballester amb el fi de tractar amb Camus  assumptes que el comprometeren amb el règim feixista espanyol i el va delatar perquè l’ assassinaren; posteriorment es suïcidà. L’ obsessió fou tan gran que abans de tot s’encarregà que totes les seues cartes m’ arribessin perquè la seua història d’amor quedés palesa fins i tot després de la seua mort.

Daniel Cervera Rodenas  2n Batxillerat  Col.legi Pureza de María-Cid  València

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.