14 de febr. 2013

IES CLARA CAMPOAMOR

LA MEITAT DE L’ÀNIMA


Hola,
t’escric perquè he llegit el teu relat i volia dir-te que jo sóc qui et va enviar la carpeta amb les fotos i cartes de ta mare. Jo sóc el teu germanastre, Maurice Camus, i sóc fill d’Albert Camus, el teu pare biològic.

He descobert per persones molt properes a mon pare el que va ocórrer. Ta mare va desaparéixer uns dies perquè la van segrestar les persones que la van obligar a trair els seus ideals i ajudar al règim franquista si no volia que mataren el seu pare, el seu marit i a tu.

Quan ta mare es dirigia per fi a vore al nostre pare, ell anava ja de camí a buscar-la amb el cotxe. No sé sap ben bé com va ser, però en el seu intent d’escapar-se junts van morir  es va produir  l'accident de cotxe.  Els homes que perseguien ta mare els van matar pel seu intent de fugir. Supose que el teu pare s'assabentà que Cecília era una espia i que a més, estava enganyant-lo amb altre home i per això no et va contar res.

Ho sent molt, sé que és dur llegir tot açò, espere veure't prompte per a parlar en persona. Adéu!
                                                        Silvia Bernat Fernádez , 
2n Batxillerat Ciències


 

L'altra meitat de l'ànima


Passat el temps aplegà el dia de Sant Jordi i enguany havia d' acudir, tenia un bon pàlpit.

Pel matí vaig veure l’home que em va donar la carpeta amb les cartes de la meua mare que es va aproximar i em va dir:

-Tinc totes les respostes.

Digué l’home misteriós.

-Ho sabia, sabia que vindria.

Li vaig respondre entusiasmada.

-Jo també vaig descobrir la veritat al mateix temps que tu. La meua mare, muller d’Albert, va morir de vella, vaig anar a la seva casa per a fer neteja i vaig trobar una caixa amb una carta tancada, la va escriure ella i per fora posava: El dia que ja no estoga en aquest món vull que es sàpiga la veritat...

Estava a punt de saber la veritat.

- La carta estava dirigida a la família de Cecília, i deia que la meua mare sabia que Cecília i Albert eren amants, ella no va suportar la idea que tingueren una filla en comú i va contractar uns sicaris i així fer crure que tot havia estat un accident.

Jo estava bocabadada i vaig respondre-li:

-Gràcies germà, per fi podré seguir el consell de la meua cunyada Diana.




Omar Ríos Hernández
 2nBatxillerat Ciències






Hola,
El meu nom és Ricard.T’escric perquè he llegit el teu  llibre i tinc la informació que busques sobre el paper de la teua mare en l’exili  i sobre el seu amant. Bé, et contaré breument. 
Quant a l’amant és veritat, jo sóc un dels millors amics d'Albert. La teua mare de sempre va ser una lluitadora antifranquista, va fingir ser aliada de Franco per a esbrinar els seus pensaments i d’aquesta manera contar-ho al poble per a evitar tantes morts. Però un dia els franquistes sospitaren i van intentar matar-la.
Albert ho evità i la va va ajudar a escapar. Poc a Poc van anar parlant i coneixent-se i et van tindre a tu. El problema és que Albert va ser assassinat pels franquistes. Cecília no tingué millor sort.
Ella no va  dir-te res perquè eres xicoteta i pensava que si no ho sabies seria millor , però jo t’ho dic ara que eres major i veig que vols saber coses del teu passat.
Si vols  puc contar-te la història del teu suposat pare biològic, ací tens el meu telèfon 961505176
Antonio López Patón
2n Batxiller Ciències



Estimada Senyora escriptora, 

Jo em dic Fréderic i sóc cosí de Catherine i Jean Camus fills d'Albert Camus.
Des de fa alguns anys, he sentit curiositat sobre la història del meu oncle, per la qual cosa he fet algunes investigacions i gràcies a alguns anys de recerca, tinc alguns documents personals la informació dels quals, tal vegada li puga servir d'ajuda.
 Entre eixos documents, està inclòs el diari que acompanyava sempre el senyor Camus, on vaig trobar una foto d'una senyora molt guapa,  la qual, després d'haver llegit el seu llibre, sospite es tracte de sa mare
 Sempre s'ha sabut que el meu oncle va tindre moltes amants i segons el diari, la dona de la foto era una d'elles no obstant això, en cap lloc es referix el nom de la dona motiu pel qual no havia pogut fins ara saber de qui es tractava.
En veure la seua gran preocupació per descobrir la veritat, estic disposat a compartir amb vosté tota la informació i si desitja puc aconseguir que algú dels meus cosins es realitze una prova de parentesc amb vosté.
Espere la seua resposta. 

  Atentament,

Fréderic Leblanc
Yurleivis García Mongu
2n Batxiller Ciències 



No sé si us seré de gran ajuda però, si jo estiguera en el seu lloc, també voldria poder rebre tota la informació possible relacionada amb ma mare.



            A mesura que llegia el seu llibre em va sorprendre el nom de l'home que li va entregar les cartes i fotografies de sa mare: S’anomenava  igual que mon pare.



            Al principi vaig creure que era una simple coincidència però, quan vaig llegir les vostres descripcions d'aquelles fotografies em va vindre a la memòria un record de quan tenia uns sis anys: Vaig recordar haver vist la fotografia d'una dona vestida amb un bonic abric blau que tenia un bebè en braços. També recorde haver escoltat mon pare parlant amb una dona per telèfon. La cridava Cecília (supose que era sa mare, Cecília Balaguer), i la veritat és que pareixia prou preocupat encara que mai em va dir què va passar amb aquella dona.



            M'encantaria poder donar-li més informació però desgraciadament mon pare va morir fa uns mesos i jo no recorde molt més. Li adjunt la meua direcció i el meu telèfon per si volguera contactar amb mi.



            Moltíssima sort en la seua recerca.
                                                                                         

Julia González Fernández
2º Batxillerat Científic



Estimada senyora C:

Estic quasi segur que no sabràs qui sóc, és normal. Em diuen Albert, com el meu pare, i visc a Toulouse, al sud de França. Sóc un ciutadà com qualsevol altre però pot ser tinga informació rellevant sobre un assumpte que l'interesse molt.

Em vaig quedar sorprès quan vaig llegir la seua novel·la, “La meitat de l'anima”, vaig recordar aquella dona, exactament com la dona de la seua descripció. Era ma mare!!! O això crec, tot concorda té el mateix nom i mon pare també s'anomena Albert Camus. Em va fer molta il·lusió quan em vaig adonar d'això, és possible i tot que sigues la meua germana.

Doncs bé, jo et puc proporcionar més informació però no en aquesta carta, així que pot almenys vindre a casa meua a parlar amb el meu pare, ja que ma mare fa uns anys que és morta, i podria posar-te al corrent de tot aquest assumpte. Al final d’aquesta carta t’adjunte les meues dades i si véns podem fer-nos també una prova d'ADN, que resoldria més dubtes que qualsevol altra cosa.

Espere una resposta prompte.

Atentament: Albert Camus

Toulouse (França), 13-02-2013
Alberto Monzón
2n Batxiller Ciències



Porte nou anys sense sortir de casa. Els únics contactes amb l’exterior  me’ls proporcionen la meua finestra la qual dóna al passeig i la meua admirada veïna, Cassandra. Ella es pot relacionar amb qualsevol sense conéixer-lo, jo pel contrari, sóc esquerp, solitari.
 Cassandra és l’única persona en què confie pot ser perquè era la millor amiga de ma mare i segons ella, era la millor persona del món. Per tant, és l’única persona a qui deixe entrar en ma casa.
La vesprada del 21 d’abril de 2001,  recorde que ella em va parlar d’un home alt amb ulleres que estava assentat al portal. A mi això no em pareixia normal, em vaig posar molt nerviós, no m’agradaven les sorpreses i Cassandra ho sabia. Va anar al portal per averiguar qui mentre  jo  telefonava a la policía. Però sols estava esperant la seua germana i el seu nom era Lluís Granger…

Fa poc Cassandra em va regalar el teu llibre i jo que sempre m’ho apunte tot tinc aquesta informació als meus diaris. Crec que et pot servir. 

Atentament Carles Prats.


Gema Lezcano
2n Batxiller Ciències

 
Estimada Carme,
he llegit el teu llibre, recomanat per un amic. Nosaltres estiguérem aquell 4 de gener de 1960 a Portbou i presenciàrem l'accident de Cecília, ho recorde com si fos ahir. En acabar el llibre m'he posat escriure't perquè pense que et  serviré per aclarir alguns detalls sobre la seua mort. Doncs be, nosaltres estàvem en una cafeteria quan una dona guapíssima i molt elegant vingué a la nostra taula i ens preguntà l'hora. Semblava molt nerviosa i la convidàrem a un café. Acceptà encantada i començàrem a parlar. Ens contà que tenia una cita i que la persona amb qui havia quedat arribava mitja hora tard. No li volguérem preguntar res, això eren assumptes seus. Passada una estona es despedí de nosaltres i se n’anà. Quan anava a creuar el carrer un home es creuà amb ella i un camió vingué ràpidament. Es sentí un colp, però el camió i l'home continuaren, des d'un principi vaig sospitar d'aquell home. Correguérem cap allí però res es pogué fer per salvar-la. Després d'haver llegit el llibre no tinc dubtes, la seua mort no va ser un suïcidi.  Espere que aquesta carta puga servir-te d'ajuda.

                                                                                   Cristina Vidal
                                                                                     2n Batxiller Ciències

Estimada Carme, 
Tinc les respostes que tnecessites. Ta mare, tenia una estreta relació amb el meu millor amic, podríem dir que amb el meu germà. Em dic Jaume, i vaig ser la mà dreta de ton pare. Sí, ton pare fou, és i sempre serà el gran Albert Camus. Encara que jo era molt jovenet , una amistat com aquella és inoblidable. La carpeta blava fou deixada aquell dia de Sant Jordi pel meu fill, ja que jo estic a una cadira de rodes. Ton pare va deixar-me-la el dia abans del seu accident de cotxe. Busca els teus germans, ells ja han parlat amb mi de tot això i esperen la teua arribada. Ta mare n’estava molt enamorada, però l'amor  aleshores tenia unes conseqüències massa desmesurades, i més l'amor furtiu. Cecília va ser assassinada, de cap manera va ser un suïcidi, et demane perdó perquè la por, no em va permetre investigar com calia.
 Voldría deixar-te una nota que jo vaig rebre pocs dies abans de la mort de ton pare, per part de ta mare. Mai deixes d'escriure, ton pare estaria molt orgullós.
“ Jaume, no tinc cap forma de visitar Albert, estic vigillada contínuament. Per favor, et demane que li digues que sempre serà ell i sols ell l'amor de la meua vida, el pare de la perla més bonica que tinc. Tractaré de fugir definitivament, que espere per mi, que espere per nosaltres.”
 3 Gener 1960, amb tot l'amor, Cecilia Balaguer.



Gema Segovia
2n Batxiller Humanístic


Benvolguda C,

Puc ajudar-la, ja que jo treballava a un hotel anomenat Esmeralda, no era gran cosa però era suficient per a pagar-me el lloguer.

A més ací veus com l’amor passional bullís en cadascuna de les habitacions i com les persones disfruten de la vida si la comparteixen amb algú, jo en canvi no conec ningú

amb qui compartir la meua vida.

 Només quedem el meu germà i jo de la nostra família i a conseqüència dels nostres desacords polítics tampoc mantenim un contacte estable.



Vaig conèixer moltes parelles d’enamorats lliurant-se al desig, però hi va haver una parella que va cridar-me l’atenció i a la qual destí em va fer buscar. Vaig vore la teua mare a l’estació,  la vaig reconèixer de seguida,  havia anat a l’hotel amb la seua parella. La vaig aturar i em va sorprende la seua actitud, estava nerviosa i parlava ràpidament m’ho contà tot. Jo sóc la persona que busques.

Antonio Andrés Cifuentes
2n Batxiller Humanístic

Des de la nostra última trobada el dia de Sant Jordi, és el teu paregut el que m'obliga a donar-te la veritat..
L’any 60, Cecília, la meua tia, coneixia les intencions del teu 'pare' d'assassinar-la, el teu 'pare' l'espiava i coneixia la seua infedilitat i de la seua ajuda als republicans a França. Paga un mercenari , però aquest, contrari als falangistes, confessa a ta mare. Simularen la seua mort, el mercenari d'esquerres però anà a la presó. Fou així com la teua mare escapa del feixista del teu pare i es refugià a Alemanya, on troba ma mare, la seua germana, que no morí als camps d'extermini.
Un oficial nazi la va rescatar i cuidar fins que els russos l’assassinaren, una parella l’adoptà. Més tard, decidí buscar la seua germana. Cecília li contà els seus problemes i ma mare, l'ajudà a abandonar Espanya i vindre a Alemanya.
Ens parlava de tu sovint. Quan va morir ma mare, em va obligar a prometre-li que et buscaria per donar-te les cartes i fotos amb l'esperança que tu, la trobaries. Va morir mesos abans de trobar-te, no podia dir-te res perquè em va fer jurar que series tu la que em cridaries si t’interessava, perquè no volia fer-te mal i trencar-te tot allò que creies conèixer.
Ara crec important que sàpigues tota la veritat
Vicent Martí Sales
2nBatxiller Humanístic

Fa mesos que estic localitzant-te. Sóc Marta, filla de Cecília Balaguer i Albert Camus, és a dir, la teua germana, ja sé que et sorprendrà. Em van donar en adopció , perquè els nostres pares no volien que la gent s'assabentara que tenien una filla en comú, el seu amor era secret.
 La meua mare adoptiva em va donar una carta, era d Albert, i em la va dónar quan vaig tindre ús de raó, ahí Albert ho explicava tot. Per una banda,, treballava per als de Franco i també per als Republicans. Quan el nostre pare es va assabentar, es va decebre molt, la dona de la qual estava enamorat, jugava a dos bandes.
 El que de veritat li va decebre va ser que Cecília aconseguia informació secreta del nostre pare (anarquista) i aquesta informació la passava als Republicans. El nostre pare, fart de mentides i amb depressió després del que havia passat, va contractar Juan Pérez perque matara Cecília. No es va suïcidar.
 Al dia següent, penedit del que havia fet, Albert va decidir matar-se. Necessite quedar amb tu, posa't en contacte amb mi. 678 876 545.

Maria Ruiz
2n Batxiller Humanístic 

L’ ànima es completa

Sra. Balaguer:

Fa uns quants dies que pense que ha arribat el moment exacte, i que tens tot el dret del món a saber quina és la teua altra meitat de l’ànima. Per això vull quedar amb tu, després d´una primera vegada, quan et vaig deixar tota la informació dins una carpeta blava i la meua adreça que com he pogut comprovar vas decidir desaprofitar-la ,  llegit el teu exemplar demanant col·laboració.

No he pogut suportar que sent germana meua, volia dir germanastres, no ens haguérem fet un petó mai i desconegueres la teua autèntica procedència. El pare, conegut com Camus, em demanà que quan ell morira,  potser  sabia que ho faria prompte et cercara i t’explicara que es penedia de no haver anat a la cita amb la teua mare per conèixer-te, que va ser un vertader estúpid per no fer-ho, però que per favor li ho perdonessis perquè et va estimar amb tot el seu cor, la seua nina, sempre em parlava de tu i jo desitjava tant com ell trobar-te, he esperat molt de temps, ho sé  però pega la volta al full, hi ha una direcció cerca’m, t’estime tant...

Jean Camus


 Lydia Pérez
2n Batxiller Humanístic.

He maleït els dies que han passat des que et vaig donar aquella carpeta el jorn de Sant Jordi. Tant de bo no hages llegit aquelles cartes, potser les tirares a la paperera com qualsevol cosa inútil.
Pense que et vaig fer arribar aquella carpeta perquè llavors pensava que érem germans. Ara potser és tard, de segur que has llegit els papers i t'he comdemnat, però no entenc per què no ens trobàrem on deia la targeta.


Ma mare, resentida ,  em parlava de mon pare i sa estima per les dones, investiguí i vaig trobar correspondència amagada. Vaig preguntar la mare, qui suposava que ell podria tindre un munt de fills il·legitims i possiblement per això les havia conservades. Poc temps després la mare faltà i no vaig tindre notíces noves.
No t'he enviat tots els escrits, perquè estan molt deteriorats i vaig marxar a Catalunya per entregar-te les cartes. Ara ja les tinc restaurades i sé que no som germans, ta mare dolorida emocionalment amenaçava mon pare de fingir que l'al·lot que esperava fos seu i així haver de passar amb ella tota la vida.


Ara em penedisc d'haver-te-les enviat encara que ara sàpigues un poc més de la teva història.


Miquel Pallardó
                                                                                                                       2n Batxillerat Humanístic.

LA MEITAT DE L’ÀNIMA.



Segurament et preguntes qui sóc quan lliges això. Qui fou la persona que guardava les cartes de la teva mare. La teua vertadera identitat. Quins secrets tenia Cecília. La seua relació amb Camus. Qui era realment el teu pare… Les persones que vas visitar no et van dir exactament allò que va passar.



Jo puc dir-t’ho tot. No em coneixes de res però jo a tu sí.



Vaig fer una promesa fa prou de temps a ta mare i Camus. Ells dos estaven molt enamorats però la seua relació era impossible. A causa de la difícil situació de l’època. Cecília, abans que nasqueres, va decidir casar-se amb el teu suposat pare. Pensava que així s’acabarien els problemes però visitava habitualment a Camus clandestinament.



Jo vaig afavorir les trobades secretes i els donava les cartes. Era l’única persona que sabia del seu amor. Fins que, Juan Pérez va matar Cecília. Els motius mai els vaig saber,  ni Camus.

Tinc proves que això és cert i puc acabar de completar la història de Cecília i Albert.



 Lluís G.





Mercedes Ramírez Casas 
2º Batxiller Humanístic.





Estimada filla de Cecília Balaguer:

No hem tingut l’oportunitat de conèixer-nos i si has rebut aquesta carta malauradament mai em coneixeràs, ja que vaig deixar al meu testament que l’última cosa que volia era fer-te arribar açò. El meu nom és Monique Lasso, una íntima amiga de la teua mare del grup de republicans d’ Avinyó,  i del seu amant  Camus.
Ells s’escrivien cartes freqüentment i quan estaven junts anaven al teatre, a més del seu amor et tenien a tu.

Cecília era a Avinyó per assistir a una reunió importantíssima. El problema fou que ta mare no es suïcidà,  sinó  que l’home que conduïa el vehicle era un franquista espanyol que sabia que treballava per als franquistes i per a nosaltres al mateix temps, i que la nit anterior la va segrestar per traure-li informació i l’obligà a escriure una nota de suïcidi. Després la va deixar anar i quan fugia corrents la va matar. Tot això ho sé perquè després de la seua mort el varem agafar i interrogar  fins que cantà com un pardal.  Espere que em pugues perdonar per no posar-me en contacte amb tu però no volia delatar-te, em tenien vigilada.

Afectuosament,
Monique Lasso.


Diana Redón García
2n Batxiller Humanístic 

Vaig sortir a veure el paisatge que m’oferia Mallorca, i que tants records em portava de la infància . Els meus intents de deixar la meua ment en blanc eren inútils i vaig decidir seguir amb la cerca.
Vaig agafar una caixa de fusta molt vella, fins aleshores no li havia donat importància però de seguida em vaig adonar del meu error. Hi havia objectes de la meua mare com la seua aliança, fotografies i cartes. Les cartes no aclarien res. Prenguí les fotografies i, de sobte em quedí gelada mirant una foto en què sortia un home, de seguida el vaig reconèixer, era l'home que esperava a la porta de l'escola quan jo era petita i que un dia ens va seguir . Vaig girar la foto i vaig veure que tenia escrita una adreça de Barcelona.
Sense pensar-ho al dia següent prenguí l'avió i em vaig presentar allí.  M’obrí i en presentar-me m’oferí passar. M’informà que el seu germà, Albert Camus li parlà de mi,  volia conèixer-me.
El seu accident li ho va impedir i per això el em va deixar aquella carpeta amb les cartes perquè sabia que era el que el seu germà hagés volgut.


 Dayana Borja Roselló
2n Batxiller Humanístic

                                                                 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada