Clara Mestre Gascon, 2n Batx.

12 de març de 2003

Distingida senyora C,

No estic segura de poder donar-li la informació que vosté necessita, però, crec que és correcte que m’adrece a vosté perquè comprenc perfectament en quina situació es troba i com es sent. Jo també vaig cercar durant molts anys la meitat de la meua ànima. Ma mare, Maria Martínez, va morir quan jo tenia dotze anys, i em vaig criar amb els meus avis materns a França. Del meu pare mai no he sabut res, ni tant sols el seu nom. Els meus avis no han sabut mai qui era, d'on era, com va conèixer la meua mare... Maria, era una dona molt reservada i no solia contar res de les seues coses personals, ni tan sols als seus pares i amics més propers. Però farà cosa de vint anys, buscant a les golfes de casa dels meus avis uns antics documents, vaig descobrir unes caixes molt velles que em cridaren l'atenció. Les obrí per a veure si allí es trobaven els documents que anava cercant, però per a sorpresa meua, allí dins hi havien dues cartes escrites per la meua mare on s'adreçava a Albert Camus. La primera datava del 1942 i ma mare li demanava retrobar-se amb ell perquè l’enyorava. Després n’hi havia una altra del 1943 on li anunciava l'arribada al món de la seua única filla, jo. És evident que aquestes cartes mai no arribaren a les mans de Camus. Com he dit abans, la meua mare era una dona molt reservada i mai li digué a Albert Camus que tenia una filla seua. María no tingué mai un nuvi o marit oficial segons em contaren els meus avis, però pel que he pogut saber la meua mare no estava sola. Durant tota la meua joventut havia desitjat saber qui era el meu pare i, quan jo ja havia assumit que mai no ho sabria, el fet de trobar-me aquells documents de sobte, no em va ajudar gens. De totes maneres, agraïsc que la meua mare hagués escrit aquelles cartes que, per casualitat, vaig trobar a les golfes.

Jo no la puc ajudar a saber qui és el seu vertader pare, però volia que sabés que igual que el meu pare és Albert Camus el de vosté també ho podria ser, i que per tant seríem germanastres. Li adjunte el meu telèfon i la meua adreça per si desitja posar-se en contacte amb mi. Si no ho fera, de totes maneres li desitge molta sort en la recerca de la meitat de la seua ànima.