12 de febr. 2013

Enric Valor/ Elena Martínez


Barcelona, 13 de febrer del 2013

Benvolguda Senyora,
                  Fa uns dies vaig veure el seu llibre i vaig decidir comprar-lo.  Ara que l‘he acabat, no puc ignorar-la i fingir que no sé qui és sa mare, ni que jo no estava present el  4 de gener de 1960 a Avinyó el dia que va ser assassinada.
                  Per motius personals no puc dir-li el meu nom o d’on sóc, però sí puc assegurar-li que jo vaig formar part del bàndol nacionalista i que la seua mare no era una doble espia. 
                  Juan Pérez, com bé ha dit vostè, tenia ordres de matar Cecília Balaguer per ajudar els anarquistes i utilitzar els seus contactes amb els nacionalistes per aconseguir  informació dels Serveis de Seguretat de la Dictadura i passar-la a algú contacte a França. Durant uns quants mesos,  alguns dels meus companys van seguir-la en els seus viatges a França i van aconseguir interceptar la majoria de les cartes que rebia. És possible que aquesta informació recollida i la còpia de les cartes encara estiga guardada, però no li ho puc confirmar.
                  Amb aquesta carta, espere que haja resolt alguns dels seus dubtes i que sàpiga que són pare no va ser qui va manar l’assassinat de Cecília Balaguer.
Atentament,                                                                                                                                                      E. M.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada