Estic rebent cada dia més cartes,
algunes anònimes, respostes altruistes a la meva crida, aquesta és una de les
més curioses, la carta diu:
Estimada
escriptora,
Primerament,
vull fer-li arribar la meua admiració per la seua dilatada obra. La meitat de
l’anima representa tota una lliçó de valentia sobre l’oblidada memòria
històrica.
Durant
una etapa difícil, vaig estar molt a prop de la seua mare i li puc ben assegurar
que ella estaria ara ben orgullosa de
vosté.
Mai
vaig conèixer el seu pare (he de suposar que vosté ja deu tenir molt clar qui
va ésser el seu progenitor). Albert Camus tenia la gran il·lusió de vindre a
Espanya, a una Espanya lliure, neta de feixisme, és el que em contava la seua
mare.
Quan
va morir, feia temps que havíem perdut el contacte, en rebre la tràgica
notícia, vaig preguntar-me les causes milers de vegades, amb estupor. Ara ja
sóc molt ancià i ja puc dir les coses sense remordiments: a la seua mare la
mataren els germans republicans en saber que passava informació a certs
franquistes destacats a París.
No fou
d’accident, senyora.
Anònim
-Ara em correspon a mi seguir el rastre
d’aquesta hipòtesi...
Natàlia
Pinilla Garcia. 4t d’ESO A. IES Enric Valor (Picanya)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada