A l'atenció de l'autora del llibre:
''Gràcies a la casualitat, el seu llibre a arribat a les meves mans i he
tingut l'oportunitat de llegir-lo. Quina ha estat la meva sorpresa quan he
llegit la seva història... Crec que puc resoldre la gran majoria dels seus
interrogants.
Qui sóc? Això és igual, de moment...
La seva mare no va morir aquell 4 de gener de 1960, és més, ella no es
trobava ni tan sols a Portbou, sinó que, aquell dia, es trobava a Lille.
Feia temps que el règim franquista havia descobert les ajudes de Cèlia
Ballester als maquis i l’havien obligada a trair-los si volia continuar amb
vida. Però la seva mare no podia suportar la traïció als seus amics ni als seus
ideals. L'única solució que la seva mare va trobar va ser fingir la seva mort i
desaparèixer. I així va ser, amb l'ajuda dels maquis, va fingir la seva mort
atropellada i es va refugiar a Lille on, juntament amb Albert Camus va passar
els seus últims dies.
Pot estar segura que la seva mare va ser feliç i que no es va penedir de
res del succeït en la seva vida, excepte d'una cosa: no haver-se acomiadat de
la seva filla, a la qual va enyorar cada dia que va viure.
Espero que li hagi servit d'ajut.''
Signat:
Dominique Camus Ballester
Damián Víctor, 2n Batxillerat, IES Beatriu
Civera
“Tant de
temps pensant sobre qui m’havia fet arribar les cartes i qui era Lluís G.
De
manera que vaig decidir investigar sobre aquest home, d’on era, si pertanyia a un partit polític i, sobretot,
si tenia una relació amb Cecília Balaguer. Podria ser el meu pare! Per aquesta
raó, vaig decidir que principalment m’urgia trobar informació de Lluís G.
Tot el
treball recopilat em va dur a conèixer que aquest home vivia a prop de Portbou i
que pertanyia a l’Esquerra radical de França. De sobte, aquella informació em duia a pensar que la
meua mare estava unida a Lluís G. Això significava que Cecília Balaguer s’havia
introduït al bàndol espanyol i explicava per què el meu pare en sospitava. Cecília
va utilitzar el senyor Camus per a traure-li informació secreta. Aleshores,
aquesta era la raó per la qual Camus volia matar la meua mare, per tant, és
impossible que tingueren una relació.
Em
faltava descobrir si la persona que va matar Lluís G. era la mateixa que va
matar la meua mare, i, el més important, qui m’enviava les cartes.”
Melissa López, 2n Batxillerat, IES Beatriu
Civera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.