14 de febr. 2013

Imma Veses, 1r Batx. B


Admirada C. R:
No em coneix; però des de fa temps llig les seues novel·les. Ja contactí amb vosté i li vaig donar una carpeta. Sé que busca, desesperadament, resposta, a la seua identitat; com he pogut comprovar en llegir la seua última obra.
Cecília Balaguer no va morir eixe dia. En aquell accident, una altra dona, vestida amb l’abric blau fosc i barret escàs, a qui ella li havia encomanat trobar-se amb un franquista en Avinyó, fou a qui mataren. Son pare va declarar que era la seua esposa; però sols va veure la roba que li ensenyà la policia. Cecília Balaguer, el 30 de desembre, en baixar del tren i trobar-se mal, fou ingressada en un hospital i va romandre una setmana sense documentació. Ella va comprendre que eixe món s’havia acabat.
Després, passaren moltes coses en la vida de la teua mare, amb una nova situació i una altra identitat. Coses que jo vaig compartir amb ella en nàixer sis mesos després d’aquell accident. Em diuen que tinc els seus ulls i la seua mirada. Però, en realitat, ho he tingut tot d’ella perquè al meu pare, Camus, no vaig conéixer-lo.
Un mes abans de morir, Cecília em va contar tota la veritat. Sempre havia desitjat estar amb tu i amb el teu pare vertader; el que tu coneixes. Però, per protegir-vos s’allunyà de vosaltres.
Espere vore’t prompte i ajudar-te, amb els records que jo conserve de Cecília, a trobar l’altra meitat de la teua ànima.
Salutacions

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada