14 de febr. 2013

Mireia Aparici Ferri. 2n Batx C. IES Maria Enríquez. Gandia


                                                                                              18 de desembre de 2003

                No sé si també suposava que jo intentaria demanar-li a vosté l’ajut dels seus records, dels seus punts de vista per acabar de completar la història de Cecília Balaguer,  i la de mi mateix, ni fins a quin punt aquestes planes només poden adquirir un  sentit definitiu comptant amb la seua col.laboració. D’ella depenc, li ho puc, t’ho puc ben assegurar.

Benvolguda Rosa,
 Després de tres setmanes d’haver llegit el teu llibre, em decidisc a escriure’t tal com demanaves a la teua novel.la.
En començar el teu llibre, de seguida vaig saber de qui eres.Supose que et sorprendràs i et preguntaràs pr quin motiu sé el teu nom, però totes aquestes preguntes que ara pugues estar pensant, vull resoldre-te-les en persona. No vull dir-te qui sóc encara, sols que et vas oblidar de preguntar-li a una altra persona que coneixia ta mare, molt diferent a la resta. Supose que serà perquè va morir molt jove. Bé, jo sóc la seua filla i, potser, germanastra teua.
Sé perfectament qui és ton pare i les raons per les quals ta mare es va suïcidar a Portbou.

                                                                                                          Rue des Rosiers, 27

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada