18 de desembre de 2003
No sé si també suposava que jo intentaria demanar-li
a vosté l’ajut dels seus records, dels seus punts de vista per acabar de
completar la història de Cecília Balaguer,
i la de mi mateix, ni fins a quin punt aquestes planes només poden
adquirir un sentit definitiu comptant
amb la seua col.laboració. D’ella depenc, li ho puc, t’ho puc ben assegurar.
Benvolguda Rosa,
Després de tres setmanes d’haver llegit el teu
llibre, em decidisc a escriure’t tal com demanaves a la teua novel.la.
En començar el teu
llibre, de seguida vaig saber de qui eres.Supose que et sorprendràs i et
preguntaràs pr quin motiu sé el teu nom, però totes aquestes preguntes que ara
pugues estar pensant, vull resoldre-te-les en persona. No vull dir-te qui sóc
encara, sols que et vas oblidar de preguntar-li a una altra persona que
coneixia ta mare, molt diferent a la resta. Supose que serà perquè va morir
molt jove. Bé, jo sóc la seua filla i, potser, germanastra teua.
Sé perfectament qui és
ton pare i les raons per les quals ta mare es va suïcidar a Portbou.
Rue
des Rosiers, 27
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.