14 de febr. 2013

Maria Vidal Tur. 2n Batx C. IES Maria Enríquez


Benvolguda senyora C.,
Li escriu una vella monja a les portes de la mort que ha de confessar-li un secret que li canviarà la vida.
L’any 1948, quan encara era novícia, vaig començar a treballar com a infermera a l’Hospital Sant Agustí de Cervelló i, en aquell moment, no podia haver-me imaginat el gran pecat que allí s’estava cometent.
Un dia, l’any 1950, una xica molt joveneta va donar a llum  una xiqueta. Després del part, la mare Superiora s’emportà la recent nascuda i la pobra mare no la tornà a veure.
Jo personalment vaig veure com lliurava el bebé a una parella adinerada. Recorde bé la dona , era molt guapa i elegant, i figurava als documents de la xiqueta com a la seua mare biològica amb el nom de Cecília Balaguer. Però jo sé, i ara vosté també, que la teua vertadera mare s’anomenava Roser Cardona i que li digueren que la seua filla havia nascut morta. Res més sé d’ella.
Sóc conscient que una confessió així no li serà fàcil d’assimilar, però li assegure que és certa. Estic a punt de morir i només desitge redimir-me de la meua culpa. Que Déu la beneïsca.
                                                                                                Una monja anònima

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada