Benvolguda senyora C.,
Li escriu una vella monja
a les portes de la mort que ha de confessar-li un secret que li canviarà la
vida.
L’any 1948, quan encara
era novícia, vaig començar a treballar com a infermera a l’Hospital Sant Agustí
de Cervelló i, en aquell moment, no podia haver-me imaginat el gran pecat que
allí s’estava cometent.
Un dia, l’any 1950, una
xica molt joveneta va donar a llum una
xiqueta. Després del part, la mare Superiora s’emportà la recent nascuda i la
pobra mare no la tornà a veure.
Jo personalment vaig
veure com lliurava el bebé a una parella adinerada. Recorde bé la dona , era
molt guapa i elegant, i figurava als documents de la xiqueta com a la seua mare
biològica amb el nom de Cecília Balaguer. Però jo sé, i ara vosté també, que la
teua vertadera mare s’anomenava Roser Cardona i que li digueren que la seua
filla havia nascut morta. Res més sé d’ella.
Sóc conscient que una
confessió així no li serà fàcil d’assimilar, però li assegure que és certa.
Estic a punt de morir i només desitge redimir-me de la meua culpa. Que Déu la
beneïsca.
Una
monja anònima
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.