12 de febr. 2013

MICRORELAT LAURA SORIA (IES ALBAL)




Carme estava desesperada, el que més li importava era saber d’una vegada qui era el seu verdader pare i com va morir sa mare,  ja que s’havien  plantejat  diverses hipòtesis sobre la mort d’ella, però no sabia per on començar. 

El dilluns a les 10 del mati, Carme s’alçà del llit i anava a baixar a la cuina a desdejunar, però no sense passar abans pel  bany, dutxar-se i arreglar-se. Quan Carme es dirigia a la cuina es va trobar una carta al costat de la porta del carrer i es va quedar molt sorpresa.

Carme dubtà a obrir-la, però es va decidir a fer-ho. En la carta li deien que havia d’anar al carrer Sant Pere núm. 5, a les 12 del matí, que li donarien notícies de sa mare. Es va quedar molt pensativa, volia saber, acudiria a la cita. Estava molt nerviosa, no sabia qui s’hi trobaria. 

A les 12, Carme va tocar el timbre. Un jove, d’uns 25 anys, de cabells castanys, ulls clars i alçada mitjana va obrir la porta. Carme li va ensenyar la carta. El jove la va llegir i es va quedar molt estranyat. Invità  a Carme a passar al pis. Mentres prenien el café, Carme es va fixar en el jove i va pensar que s’assemblava molt a la seua mare.

Carme va observar que el jove duia una cadena de plata amb una creu, que li era molt familiar. Al cap d’una estona va recordar que eixa cadena era de sa mare. Li va preguntar al jove i ell li digué que era un regal de la seua mare. De seguida li preguntà el seu nom i li contestà: “Cecília Balaguer”.

Carme es va quedar molt confusa, però en eixe mateix moment es va adonar que aquell jove de 25 anys, cabells castanys, ulls clars i alçada mitjana era el seu  germà.

Laura Soria. 2n Batx. IES ALBAL.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada