Carme estava desesperada, el que
més li importava era saber d’una vegada qui era el seu verdader pare i com va morir sa mare, ja que s’havien plantejat
diverses hipòtesis sobre la mort d’ella, però no sabia per on començar.
El dilluns a les 10 del mati,
Carme s’alçà del llit i anava a baixar a la cuina a desdejunar, però no sense
passar abans pel bany, dutxar-se i
arreglar-se. Quan Carme es dirigia a la cuina es va trobar una carta al costat
de la porta del carrer i es va quedar molt sorpresa.
Carme dubtà a obrir-la, però es
va decidir a fer-ho. En la carta li deien que havia d’anar al carrer Sant Pere
núm. 5, a les 12 del matí, que li donarien notícies de sa mare. Es va quedar
molt pensativa, volia saber, acudiria a la cita. Estava molt nerviosa, no sabia
qui s’hi trobaria.
A les 12, Carme va tocar el
timbre. Un jove, d’uns 25 anys, de cabells castanys, ulls clars i alçada
mitjana va obrir la porta. Carme li va ensenyar la carta. El jove la va llegir i
es va quedar molt estranyat. Invità a
Carme a passar al pis. Mentres prenien el café, Carme es va fixar en el jove i va
pensar que s’assemblava molt a la seua mare.
Carme va observar que el jove duia
una cadena de plata amb una creu, que li era molt familiar. Al cap d’una estona
va recordar que eixa cadena era de sa mare. Li va preguntar al jove i ell li digué
que era un regal de la seua mare. De seguida li preguntà el seu nom i li
contestà: “Cecília Balaguer”.
Carme es va quedar molt confusa,
però en eixe mateix moment es va adonar que aquell jove de 25 anys, cabells
castanys, ulls clars i alçada mitjana era el seu germà.
Laura Soria. 2n Batx. IES ALBAL.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.