12 de febr. 2013

MICRORELAT LETÍCIA FERRER (IES ALBAL)



Estimada C, segurament no em recordes, eres molt menuda quan ens vam conèixer. Em dic Aurora i vaig ser la millor amiga de la teva mare. Ella confiava molt en mi, és per això que em va donar una carta perquè la guardés i te  la fera arribar quan ho considerés necessari. Després de la mort de la teua mare, vaig fugir de tot i em vaig tancar tota sola sense voler parlar amb ningú. N’estava molt enamorada. La teua mare i jo estàvem juntes en un projecte ben complicat, érem agents dobles i ella estava tan implicada com jo. Ens unia alguna cosa més que l’amistat i el treball. Per desgràcia, ella va patir les conseqüències i la van matar, de cap manera va ser un suïcidi. 

Aquí et remet la carta que crec que has de llegir, encara que et resulte dolorosa. Perdona que no t’haja buscat abans, no pensava que arribaries fins ací. 

Una abraçada,

Aurora Gil

<   Estimada filla ,
    Potser és massa tard  o potser no, no sé si algun dia llegiràs aquesta carta, però necessite demanar-te perdó. El cert és que em vaig enamorar d´un home que no era el meu marit i això em va fer coses de què em penedisc. Aquest home, Albert Camús, és el teu pare biològic. No tinc temps d’explicar-t’ho... No vull que deixes d’estimar el teu pare com l’has estimat fins ara. Ell també t’estima molt, cuideu-vos tot dos i per favor, perdoneu-me algun dia, potser este siga l’últim que puga escriure...
Un petó molt gran de la teua mare.>

Letícia Ferrer. 2n Batx. B. IES ALBAL.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada