Tavernes
de la Valldigna, 10 de febrer de 2013
Benvolguda C.:
Em dic Pau i casualment vaig llegir el seu llibre perquè sóc un estudiant de 1r de batxiller a un institut on ens proposaren la lectura d’aquesta novel·la. Poc o res puc oferir-li a l’apassionant història que vosté ens ofereix, però des del meu més humil pensament, li diré que tal vegada, si després de tota la recerca i investigacions no ha aclarit res definitiu és perquè el destí ho ha volgut així; perquè, potser, la resposta al seu llibre no seria la solució, sinó un problema més per al seu coneixement.
Em dic Pau i casualment vaig llegir el seu llibre perquè sóc un estudiant de 1r de batxiller a un institut on ens proposaren la lectura d’aquesta novel·la. Poc o res puc oferir-li a l’apassionant història que vosté ens ofereix, però des del meu més humil pensament, li diré que tal vegada, si després de tota la recerca i investigacions no ha aclarit res definitiu és perquè el destí ho ha volgut així; perquè, potser, la resposta al seu llibre no seria la solució, sinó un problema més per al seu coneixement.
El passat històric realment és
important per saber qui som, d’on venim, per a donar-li l’autèntica rellevància
a la nostra existència. Però també és difícil estranyar algú que mai no s’ha
tingut, tot i que tal vegada la paraula estranyar no siga l’adequada, perquè
tot no ha de tindre una paraula, una relació, una descripció sempre i que
estiga a la nostra imaginació, motor de la nostra vida que ens ompli d’ànsies
de lluitar, de motivacions per seguir vivint. És per això que si part de la
base de la nostra vida es desmunta, sempre hem de trobar motivacions
alternatives per les quals lluitar, perquè la vida és molt justa i injusta
alhora, perquè hi ha molta falta de
veritat en les aparences i perquè un fet en el qual no s’ha tingut opció
d’escollir, per molt dolorós que siga, no pot acabar amb nosaltres.
També de vegades hauríem d’entendre
que la família no entén de sang, sinó de moments transformats en records, i en
això ens hauríem de quedar. Amb les alegries i les esperances, les tristeses i els
enuigs, i buscant sempre les reconciliacions que ens fan estimar i ser
estimats, que ens fan viure. I és en eixe moment on la felicitat ens troba i no
cal eixir a buscar-la.
Espere, que la meua visió
sobre el seu cas i el de tots en general, servisca per comprendre que no
necessitem saber-ho tot per ser feliços.
Atentament, un lector que ha
llegit amb molt de gust el seu llibre i que li ha servit per a reflexionar sobre
la veritat de la vida.
Pau Fayos Montagud
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.