Un parell de mesos després de publicar el llibre vaig rebre una carta que realment no sabria dir si es tractava d’una amenaça o d'un consell:

Esttimada C.       

No t'esforces més per esbrinar com era ta mare ni si realment el teu veritable pare era qui tu pensaves.

Els teus pares no són aquelles persones amb les quals compartixes l'ADN, els veritables pares són aquells que tenen cura de tu i fan tot el que poden perquè sigues feliç i tingues un bon futur acadèmic. El teu veritable pare, compartisques o no l'ADN amb ell, és aquell que t'ha criat i no hauries de donar-li més voltes.

Vés amb compte on fiques els nassos, ja que si ho fas on no deus  potser pagues les conseqüències de tot el que ella va fer al passat, aquest  és el meu advertiment. EL PASSAT ÉS PASSAT L'IMPORTANT ÉS EL PRESENT. 

Anònim.                               

Noemi García Sebastià

IES Berenguer Dalmau. Catarroja