Vaig pensar que, tal vegada, podria saber quelcom més si visitava l’antiga minyona, Dolors, ja quasi centenària, on vivia ara, en una torre a Roses, propietat dels seus darrers senyors els quals, per la seues creences profundament catòliques, havien permés que morira dignament a casa seua.  

De l’anciana assistenta, que em mirava amb esguard maternal i còmplice, poguí traure que el meu pare, al capdavall, no tenia tant d’afecte per la meua mare, que s’havia acostumat a la indiferència de la seua bella esposa i que suplia aquesta mancança amb l’amor que vessava sobre mi.

Que tothom, mon pare també, sabia de la doble vida de la meua mare, de les seues absències freqüents i compulsives...

Ell no odiava ma mare, l’admirava enxisat. Cap altre home de Barcelona en tenia una de bellesa tan delicada.

- Una vegada, Cecília tornà inesperadament prompte d’un viatge a París- em contava amb lucidesa, -i quan entrà a casa, no et volgué vore, el teu pare no estava aquella nit i corrents pujà al seu dormitori on la vaig sentir plorar. Malgrat el maquillatge, li havia notat una grogor estranya en la cara-  

-Una dona que ho tenia tot! i com pergué el cap per un ...! un gat corregut es veu que era aquell francés...

Andrea Rocatí Almela. 4t d’ESO A. IES Enric Valor (Picanya)