Benvolgut Joan:

Crec que la teua carta no ha arribat a les mans que tu et pensaves. Necessites ajuda eh? Doncs he de dir-te que jo no et puc ajudar, ni jo ni ningú. A causa dels teus desitjos t'has fet presoner de tu mateix.

Et pensaves que podries ser invencible? Ho eres, però físicament, perquè psicològicament et trobes totalment vençut Joan. La codícia ha pogut amb tu, has volgut manipular el teu destí a canvi d'una espasa que ha resultat ser la teua perdició.

Vull que t'adones d'unes quantes coses: vas canviar la teua vida per voler una joventut eterna, diners infinits i la immortalitat, i gràcies a açò has viscut moltes aventures, però... has viscut una vida feliç? Et recorde que has anat amagan-te durant tot aquest temps i vas rebutjar l'amor de la teua vida per dones que mai t'han fet sentir res.

Ara mateix estas tancat a la presó per voler robar i llevar-te la vida amb la mateixa espasa que pensaves que et donaria la felicitat,  però estàs tancat en un cercle del que mai eixiràs.

T'has venut Joan. No cal que demanes ajuda a ningú, es inútil.

Atentament, el Dimoni

Rosana Salvador  1r Batxillerat Ciències