11 de març 2014

Benvolgut Joan,
  
         He llegit la teua carta amb molt d’interès. He de confessar-te que he hagut de rellegir la carta unes tres voltes perquè mai havia llegit una història pareguda.
Durant els anys que porte en el meu regnat he rebut incomptables cartes de presoners  que demanem clemència i demanant un perdó que en alguns casos no era merescut i en altres en què la seua història va fer que els alliberara del captiveri en què estaven sotmesos.
No puc mentir-te Joan, m'has despertat una enorme curiositat, et faria tantes preguntes que crec que no tindria prou dies per acabar amb el meu interrogatori. Sóc conscient que tu series la clau per a descobrir els misteris i els secrets amagats durant la història de la humanitat i crec que açò destruiria o canviaria la societat actual, i sincerament Joan no puc permetre que passe això. Però tampoc puc seguir amb la meua vida normal sabent que estàs a la presó i que ho estaràs de  per vida. Hui et deixe decidir a tu, tens total llibertat per escollir l' elecció que cregues més adequada, la decisió del teu destí esta totalment en les teues mans.

                                                     Atentament,

                                                                        Isabel II.

Ana Mañez
IES Maria Enríquez. Gandia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada