11 de març 2014

Estimat Joan,
      Per diverses raons la teua carta ha arribat a les meues mans. Des d'aquell moment que ens vam creuar el 14 de desembre de 1850 no he deixat de pensar en totes les coses que vas canviar a la meua vida. Em vas fer immortal.
     Encara puc recordar cada moment amb tú. Vull pensar que no apareix el meu nom a la teua carta perque van ser moments molt íntims per ambdós. Pots pensar en totes les coses que vam viure? Em vas donar la vida durant aquella setmana, em vas fer sentir coses que mai haguera imaginat, les nostres mans entrellaçades, durant anys buscava cada nit el teu cos junt al meu en el llit, però tu ja no estaves, havies partit, i tan sols trobava l'absència del teu calor, i el meu cos arraulit a l'espera de l'abraçada que mai arribava.
      Tan sols vull dir-te que sempre he esperat poder tornar a veure't, però la meua vida es va acabar i sóc immortal, sí, ho sóc, ho sóc al teu cor,i sempre ho seré.
                                                            
                                                                                       Maria Lombardo


Angela Mostert
IES Maria Enríquez.Gandia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada