Estimat Joan,

    Recordes quan de petits em prometeres no allunyar-te de mi?

    Doncs,  vaig voler comprovar-ho.

    No sóc qui creus. El meu vertader par , el diable, va voler ajudar-me a veure que realment no m’estimaves. I amb l’excusa dels tres desitjos m’ho va demostrar.

    És cert que vas tindre la temptació de fer-me immortal, de donar-me una vida junt a tu, però la cobdicia i l’egoisme t’allunyaren de mi.

    Si hagueres fet el que jo esperava i volia, ser teva per sempre, hagueres tingut tot el que hagueres desijat , però la teva elecció no va ser la correcta.

    No vaig poder suportar la temptació de fer-te una visita, jo també sóc immortal saps?

    Conéixer Greta Garbo no fou una coincidència. Per què creus que et senties tan pròxim a ella? El meu pare sap fer tot tipus de màgia i jo sóc molt bona actriu. Vaig voler sincerar-me però amb la vida de Greta, tu ja no em feies falta.

    Et demane perdó , jo també vaig ser una mica egoista , però si estàs on estàs és per la teva pròpia elecció , pels teus mals moviments al joc, i jo , ara, t’he fet escac i mat.

                                                                                              L’Emma , amb enyorança.

       Maragda Escrivà Noguera

       IES Maria Enríquez (Gandia)