12 de març 2014

Bon dia des de l'IES Beatriu Civera d'Aldaia!
Com tots, hem anat una mica atrafegats aquests dies, però per fi tenim les cartes.
Fins aviat!
Àngela Busó


Estimat Joan:
ja m’he assabentat del que ha ocorregut, espere que estigues bé. Tinc una notícia nefasta a donar-te: m’estic morint ,Joan. Sé que és molt precipitat, però abans que arribe la meua hora tinc un desig que em faria la dona més feliç del món sencer: casar-me amb tu! Sé que seria molt precipitat, però no tinc més temps. M’haguera agradat tant poder haver-te dit el que vaig sentir la primera vegada que ens vam veure tu i jo, en aquell parc, únicament amb aquells esquirols que vares espantar. La sensació de veure aquells ulls tan bonics, va ser com veure dues estreles del firmament. Em vares crear una acceleració sobtada del cor que tu em vares arravatar furtivament, com un lladre de l’amor. No et coneixia de res, però al mateix temps pareixia com si ens coneguérem de tota la vida. M’hagués agradat moltíssim dir-te que en aquell moment havia trobat la meua raó de ser i d’existir, el destí em va oferir el tresor més valuós de tot el món: l'amor vertader, la raó per la qual hauria de lluitar contra aquesta malaltia que cada dia vol arravatar-me dels teus braços.
No t’assegure poder alliberar-te, però ho intentaré amb totes les forces que no m'ha llevat ni la mort, ni la malaltia, però el que és clar és que el meu cor sempre serà amb tu, i que, algun dia llunyà, la meua ànima serà amb tu per sempre, amor meu!

Que ni el temps ni la mort, siguen muralles per al nostre amor.

                                            Greta Garbo

                                           Ignacio Macías, 4t ESO, IES Beatriu Civera



Carta dirigida a Joan Ferrer (nom de naixement)
              Estimat senyor,
després de la lectura de la vostra sorprenent vida, comprenc la vostra preocupació per si és descoberta la vostra immortalitat i la vostra incapacitat d'envellir. Permeteu-me dubtar de les vostres paraules ja que, com a Reina d'Anglaterra, no puc confiar en un presoner per l'únic motiu d'escriure'm una carta. Si realment és veritat aquest fet que vós relateu, us he de demanar que ho demostreu amb la vostra col·lecció d'art o qualsevol altra prova de segles passats.
       Malgrat ser una història molt poc possible, els vostres relats de successos històrics i les descripcions detallades de grans personatges de la història, fan que confie en vós. Si no estic equivocada, puc fer que us donen llibertat amb vigilància pels meus soldats i pels fills d'aquests. Però la mort dels cinc guàrdies influirà en la vostra vida castigant-vos amb l'expropiació de la vostra bossa. Sé que és impossible que jo o qualsevol persona puguem agafar els vostres diners, però heu d'entendre que alliberar-vos de la presó i deixar-vos posseir tal quantitat de diners, després dels delictes que heu comés, seria molt injust.
     No obstant açò, cada mes us permetré venir a Londres per agafar una petita quantitat de diners i a més, així podré tenir el control dels vostres moviments.
      Atentament,
                                                             La Reina d'Anglaterra

                                      Laura Martínez, 4t ESO, IES Beatriu Civera








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada