Com tots, hem anat una mica atrafegats aquests dies, però per fi tenim les cartes.
Fins aviat!
Àngela Busó
Estimat Joan:
ja
m’he assabentat del que ha
ocorregut, espere que estigues
bé. Tinc una notícia nefasta a
donar-te: m’estic morint ,Joan. Sé
que és molt precipitat, però abans que arribe la meua hora tinc un
desig que em faria la dona més feliç del món sencer: casar-me
amb tu!
Sé
que seria molt precipitat, però no tinc més temps. M’haguera
agradat tant poder haver-te dit el que vaig sentir la primera vegada
que ens vam veure tu i jo, en aquell parc, únicament amb aquells
esquirols que vares espantar. La sensació de veure
aquells ulls tan bonics,
va ser com veure dues estreles del firmament. Em vares crear una
acceleració sobtada
del cor que tu
em vares arravatar
furtivament, com un lladre de l’amor. No et coneixia de res, però
al mateix temps pareixia com si ens coneguérem
de tota la vida. M’hagués agradat moltíssim dir-te que en aquell
moment havia trobat la meua raó de ser i d’existir, el destí em
va oferir el tresor més valuós
de tot el món: l'amor
vertader, la raó per
la
qual
hauria
de
lluitar contra aquesta malaltia
que cada dia vol arravatar-me
dels teus braços.
No
t’assegure poder alliberar-te, però ho intentaré
amb totes les forces
que no m'ha
llevat ni
la mort, ni la
malaltia,
però el que és
clar és que el meu cor sempre serà amb tu,
i
que,
algun dia llunyà, la meua ànima serà amb tu
per
sempre, amor meu!
Que ni el temps ni la
mort, siguen muralles per al nostre amor.
Greta Garbo
Ignacio Macías, 4t ESO, IES Beatriu Civera
Carta dirigida a Joan Ferrer (nom de naixement)
Estimat
senyor,
després
de la lectura de la vostra
sorprenent vida, comprenc la vostra
preocupació per si és
descoberta la vostra
immortalitat i la vostra
incapacitat d'envellir. Permeteu-me
dubtar de les vostres
paraules ja que, com a Reina
d'Anglaterra, no puc confiar en un presoner per l'únic motiu
d'escriure'm una carta. Si realment és
veritat aquest fet que vós
relateu,
us he de demanar que ho
demostreu amb la vostra
col·lecció
d'art o qualsevol altra prova
de segles passats.
Malgrat
ser una història molt poc possible, els vostres relats de successos
històrics i les descripcions detallades de grans personatges de la
història, fan que confie en vós. Si no estic equivocada, puc fer
que us donen llibertat amb vigilància pels meus soldats i pels fills
d'aquests. Però la mort dels cinc guàrdies influirà en la vostra
vida castigant-vos amb l'expropiació de la vostra bossa. Sé que és
impossible que jo o qualsevol persona puguem agafar els vostres
diners, però heu d'entendre que alliberar-vos de la presó i
deixar-vos posseir tal quantitat de diners, després dels delictes
que heu comés, seria molt injust.
No
obstant açò, cada mes us permetré venir a Londres per agafar una
petita quantitat de diners i a més, així podré tenir el control
dels vostres moviments.
Atentament,
La Reina
d'Anglaterra
Laura Martínez, 4t ESO, IES Beatriu Civera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.