Carta a Joan Ferrer

Senyor Joan Ferrer (permeta'm que em dirigisca a vosté pel seu nom de naixement),

Espere que comprenga el que vosté m'està demanant que em prenga com un fet real, comprenga també que m'és molt difícil de creure el que m'ha relatat a la seua carta, no obstant això, he decidit respondre-li, més per curiositat que interés per ajudar-lo i complir el que em demana.

Suposant que el que m'ha contat siga veritat, vaig a prendre'm la llibertat d'opinar sobre el que li ha ocorregut. Veurà, vosté que és un home de món i a més amb la quantitat d'anys que ha viscut comprendrà que els temps varien, mai res es manté igual, i de la mateixa manera que una flor es marceix, la vida ha d'acabar.

Quin interés tenia vosté a viure eternament?

Tenia a una dona a la qual estimava i que ella l'estimava a vosté, tenia un ofici, i tenia joventut. Entenc l'estima que li teníeu a l'espasa, però podria haver fet una altra per molt que tardara, ja que era de deduïble, i a més l'advertiren, de que podrien atacar-lo per obtindre dita espasa.

En resum, trobe que si es troba en aquesta situació és perquè s'ho ha buscat, a més, per què hauria d'ajudar-lo jo i lliurar-lo de la presó amb la mort sabent ara tots el delictes que ha comés al llarg de la seua eterna vida? Ha tingut contacte amb la màfia per al blanqueig de diners, per a obtindre drogues, ha matat i es podria dir que assetjà l'exactriu Greta Garbo.

Però considere's afortunat, he tingut una ocurrència mentre pensava què fer davant la seua carta, i no, no m'interessa massa la seua col·lecció que té als seus palaus, probablement la donaria als museus.

El que farem serà el següent: atenció, jugarem una partida d'escacs quan vosté decidisca que és més oportú, si guanya compliré la seua petició, si perd, es dedicarà a escriure llibres d'història per les restes, però ho farà dins de la presó, ja que no confie en vosté gens ni miqueta.

Pot pensar el que vulga, pot pensar que en realitat sóc la mort, que s'ha cansat de jugar amb vosté i vol obtindre ja la resolució de la partida. Pot pensar que sóc el dimoni que li va concedir aquells desitjos i que ara vol continuar aprofitant-se de vosté ací a la Terra, perquè a l'infern té tantes ànimes al seu cervell que no té res a fer. Pot pensar que està somiant, que el destí li ha jugat una mala passada i moltes coses més, però la realitat és que haurà d'esbrinar quina d'aquestes opcions que creuen la seua ment en aquest instant és la bona, això ho deixe a la seua lliure elecció.

Prepare's, Joan Ferrer, per jugar als escacs amb la Reina d'Anglaterra.

Atentament,

la Reina

                                      Maria Teresa Bermejo, 4t ESO, IES Beatriu Civera

Estimat Joan Ferrer,

He rebut les cartes que has anat escrivint, les he llegides, hi he prestat molta atenció a tot el que m’has anat contant sobre el que t’ha succeït.

De primer, pel que m’has explicat no m’ha fet gens ni mica de gràcia que, per ser immortal, hages matat cinc persones que estaven treballant en un museu, perquè tu volies recuperar la teua “spata ignea”.

Després, la teua actitud amb les llengües i altres aspectes culturals de les regions que has anat visitant no m’agraden.

Però he de dir-te una cosa molt important que has fet i m’ha agradat, i és que quan vares demanar el desig de ser ric en tots el llocs del món moltes vegades et vares oferir a prestar diners. I això, és una bona conducta per la teua part.

Aleshores, he estat reflexionant i pensant tot aquest temps, i he decidit alliberar-te de la presó, però no te n’alegres molt, perquè a canvi els diners que tenies el donaràs a zones del món sense recursos. Espere que la meua decisió haja sigut la més correcta.

La Reina d’Anglaterra

                                        Maria Romero, 4t ESO, IES Beatriu Civera

 

CARTA PER AL SENYOR JOAN FERRER

Senyor Joan Ferrer:

he llegit la seua carta i la seua història em pareix molt sorprenent, vosté està a la presó injustament i li promet que vaig a fer tot el que puga per traure’l, tot i que em serà complicat perquè a qui li conte la seua història no em creurà i es pensaran que estic boja, però li done la meua paraula que el faré eixir de la presó i farà la seua vida normal.

A mes a més, el convide que vinga a viure a la meua casa, i així no ha d'anar d’un lloc a un altre per a què no el reconega ningú, i li jure que no li contaré res a ningú i menys al meu metge de confiança, perquè si no l'utilitzarà per a fer experiments i per a veure com és possible que haja aguantat tant de temps.

Quan llegirà aquesta carta jo ja estaré amb el tràmit per a traure’l de la presó, i tranquil, que eixirà sense complicacions.

Li jure que buscaré la manera de tornar-lo a fer mortal perquè jo crec que està fart de ser immortal. Li desitge el millor i li dic adéu amb un acomiadament que no serà molt llarg. Ens veurem en un any al meu palau a Londres.

UNA SALUTACIÓ CORDIAL.

                      LA REINA D’ANGLATERRA

                                Noelia Sanz, 4t ESO, IES Beatriu Civera