Mrs. Greta Garbo

Febrer, 2014

John Smith

Presó de *****, Anglaterra.

Estimat John,

En assabentar-me de la teua tràgica situació no he pogut evitar escriure’t aquestes línies.

Recordes aquella festa a casa de la nostra amiga Valentina? Sincerament, encara em costa creure que no em reconegueres aquell dia. Recordes quan et vaig dir que allò que teníem en comú era la nostra immortalitat? Doncs bé, no em referia a una immortalitat cinematogràfica, sinó vital.

La famosa Greta Garbo sóc jo, Joan, i et dic Joan perquè aquest és el nom amb el que et vaig conèixer. La famosa Greta Garbo no és més que la tímida Emma. No vaig poder dir-te res perquè no sabia que tu també estaves condemnat a la immortalitat, encara que seguies exactament igual que al segle XI.

T’he trobat a faltar tantíssim durant aquests mil anys que únicament aquella espasa que vaig trobar a la font del poble em donava el consol que necessitava, fins que en un dels meus viatges la vaig perdre. Joan, sols junts podem ser feliços. Remouré cel i terra per a passar l’eternitat al teu costat.

                                                                        Immortalment teua,

                                                                                                                              Emma.

Maria Pasqual

IES Maria Enríquez. Gandia