11 de març 2014

Joan,
    Mai he sabut esbrinar les teues ambicions. Vaig imaginar que pot ser volies deixar l’ofici familiar, que volies descobrir món i buscar noves experiències... Pel que veig, no anava molt desencaminat. Durant aquests temps no has parat de descobrir, investigar i experimentar la vida. Una vida no molt corrent Joan, una vida immortal. Una espasa o tres desitjos? Qui sap...  No cregues que ets l’únic que triaria els desitjos en la teua situació.
    Tots dos sabem que no et queda altra, ets immortal. No dubte que el teu coneixement supera el meu, al cap  i a laq fi són mil anys viscuts. Però accepta les conseqüències Joan. Va ser la teua decisió, pot ser no la correcta, però tampoc l' errònia. Tens en les teues mans la possibilitat de no aturar-te mai. Has d’obrir-te pas entre el desgavell d’esta vida. Pots estar segur que estic i estaré orgullós de tu. Ets la peça perduda en una partida ofegada, però per damunt de tot ets el meu fill.
Ta mare i jo t’estimem, i recorda: sé que el camí et serà llarg, però també espere que et siga ple de llum i noves sendes.

                                                                                                                                    Ton pare.

Sergi Bofí.
IES Maria Enríquez. Gandia

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada