Joan,
Mai he sabut
esbrinar les teues ambicions. Vaig
imaginar que pot ser volies deixar l’ofici familiar, que volies descobrir món i
buscar noves experiències... Pel que veig, no anava molt desencaminat. Durant
aquests temps no has parat de descobrir, investigar i experimentar la vida. Una
vida no molt corrent Joan, una vida immortal. Una espasa o tres desitjos? Qui
sap... No cregues que ets l’únic que
triaria els desitjos en la teua situació.
Tots dos sabem que
no et queda altra, ets immortal. No dubte que el teu coneixement supera el meu,
al cap i a laq fi són mil anys viscuts.
Però accepta les conseqüències Joan. Va ser la teua decisió, pot ser no la
correcta, però tampoc l' errònia. Tens en les teues mans la possibilitat de no
aturar-te mai. Has d’obrir-te pas entre el desgavell d’esta vida. Pots estar
segur que estic i estaré orgullós de tu. Ets la peça perduda en una partida ofegada,
però per damunt de tot ets el meu fill.
Ta mare i jo t’estimem, i recorda: sé que el camí et serà
llarg, però també espere que et siga ple de llum i noves sendes.
Ton pare.
Sergi Bofí.
IES Maria Enríquez. Gandia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.