Estimat Joan,
T’escric
aquesta carta en resposta de la que tu em vas enviar. Em va cridar molt
l’atenció la teua història, per aquesta raó et conteste.
La
pitjor presó que una persona pot tenir és la mateixa vida com tu has fet
demanant el desig de la immortalitat. És molt dur haver de canviar, tant
físicament com psicològicament, i encara més adaptar-se a la manera de pensar
de l’època. Com bé t’hauràs adonat, els diners cobren més importància com van
passant els anys. Els diners t’han distingit socialment durant l’edat mitjana i
ara els necessites per a sobreviure, si no estàs perdut. Diuen que no es troba
la felicitat amb els diners, però sóc de les persones que creuen que ajuden a
aconseguir-la encara que mai s’arribe a la felicitat plena.
Per
a concloure, et donaré el meu veredicte sobre la teua petició, no hi ha hagut
pitjor diable que tu perquè ho has volgut tot a canvi de res, sense cap
sacrifici, tan sols buscaves una felicitat plena inexistent i no hi ha hagut
pitjor càstig que el que tu mateix t’has imposat.
Atentament,
Sa Majestat Britànica,
Isabel II
Jaume Gabarda Ramon
1r Batxillerat
IES el Quint (Riba-roja de Túria)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.