MICRORELAT IES ALBAL 2

Estimat amic immortal:

T'escric des del mateix Infern. Supose que et faràs una idea de qui sóc. Sincerament, em fa gràcia que en algun moment de la teua mil·lenària vida hages pogut pensar que em podries guanyar al meu joc d'enganys i mentides. Millor serà que continues solament jugant als escacs, que sembla ser l'únic que t´ha anat bé a la vida, a part de fer aquella sorprenent espasa. 

Si que és veritat que has fet grans amistats al llarg dels anys. Però encara havent viscut tant anys m´he adonat que no has sabut aprofitar ni la teua vida ni el tercer desig. Eixe últim desig que podria haver finalitzat tota la desesperació que mostren els teus ulls. Però en compte d´això, vas demanar diners per una simple crisi que tenies, una com tantes altres que havies viscut. Per molt que et lamentes, el temps mai tornarà enrere per desfer els teus errors. 

Així que, després d´haver-me rigut amb les teues desgràcies, t´aconselle que intentes aprofitar més la vida, ja que mai trobaràs la mort. Ja saps el que és la vertadera maledicció de la immortalitat: la soledat, la falta de companyia d´eixes persones a qui tant has arribat a estimar i a les que has hagut de dir adéu.

Per sempre, 

El Diable.

                                                                       Núria Herreros Monte. 1r Batx. C

IES ALBAL