Benvolgut
Joan:
T'escric des del mig de l'infern on hi visc. Ja has esbrinat qui sóc, no?
Sí, sóc jo, el dimoni. T'he estat vigilant tot aquest temps. En aquell temps
quan vam fer el tracte amb què et concedia tres desitjos a canvi de la meua
espasa em vaig quedar molt interessat a veure viuria un humà que ha tingut la
sort de poder complir tres dels seus desitjos.
Durant els primers segles vas ser un bon entreteniment per a mi, però
segons anava passant el temps tu vas tornar-te cada volta més i més sentimental
per la teva condició d’immortal i vaig anar perdent l'interés en tu.
Ah!, com sou els humans, no esteu preparats per a viure durant tota
l'eternitat, però tampoc esteu preparats per a morir. Joan, tu qui has tingut
oportunitats de tindre coses que els altres no són ni capaços d'imaginar, mira
en el deplorable estat en què et trobes ara, tancat en un manicomi de per vida i
desitjant morir, cosa que no arribarà mai.
Patiràs tota la vida un mar de sofriments i desitjaràs no haver fet mai un
tracte amb mi, a l’igual que tots els que han fet un pacte amb mi. No em
culpes, no és culpa meua que tots acabeu així, jo només us done poder, sou
vosaltres els que no sabeu què voleu realment i acabeu sent infeliços. T'escric
aquesta carta com a comiat, ara que ja has gastat tot els teus desitjos i mai
més ens tornarem a vore, sense importar el temps que passe.
Atentament,
El diable.
David
Micó Viciano, 1r Batx. C
IES ALBAL
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.