Presó d'Anglaterra (Londres)                                                           19 de març de 2007

C/ Rei Jordi n14

CP 55666                                                                                         

Estimat Joan:

Bé, una vegada he finalitzat de llegir la teua mísera carta a la reina d’Anglaterra, he de dir que estàs equivocat respecte dels meus propòsits. M’agrada saber que reconeixes que el teu pacte amb mi va ser fruit d’una barreja d’avarícia, ja que en realitat podries haver canviat el destí del món amb els tres desitjos que et vaig donar a canvi de l’espasa. Pensa-ho, demanares ser immortal, i els altres desitjos els malgastares amb diners.

No potser cobdícia el que de veritat sentia el teu cor en veure que no tenies escapatòria, ja que anaven a assassinar-te per aquesta espasa plena de poder? És molt fàcil tirar-me la culpa, et done l'oportunitat de viure milers de anys i acabes culpant-me a mi de tots els teus mals, quan la culpa només és teua. Tu em demanares allò que el teu cap i cor volien, i ara escrius, penedit, per tots els teus pecats; és patètic.

Si vaig posar l’espasa al museu era per a veure si te n’adonaves que tant el teu pare com tu fóreu uns ineptes al creure que tindríeu poder, perquè tu mateixa ho vares comprovar: ton pare va morir i tu et trobes, en un gran embolic. 

T’alliberaré si és el que desitges, però no sé què passarà desprès de llevar-te la immortalitat. Desitge que aquesta anècdota servisca de lliçó per a futurs lectors de la teua carta, a banda de la reina d’Anglaterra. Molta sort, Joan.

Atentament, Lucifer, el Dimoni.

Laura Escós Cortés

IES BERENGUER DALMAU. Catarroja

2n de batxillerat B