Tenia tota la habitació plena de quadres, tots
pintats per ella. En ells estava reflectida la seva vida, cada un representava
una memòria. En un podies veure una xiqueta menuda, acompanyada dels seus
pares, i en un altre, es trobava la mateixa xiqueta però més major, rodejada
d’un grup d’amigues de la seua edat. També es podia veure
el dia de la seua boda, on duia un llarg vestit blanc, junt al seu home. Es
veia tot el que havia viscut fins ara, que no era poc. La xiqueta menuda,
acompanyada dels seus pares del primer quadre, era ja una dona major que
rondava els seixanta anys. Un dia, però, va entrar al seu taller i veié un
quadre que ella no recordava haver pintat. Mostrava una escena on una persona,
que resultava estranyament familiar, era abduïda per un quadre. Però la cara la
tenia borrosa i no es podia veure bé qui era. Així que es va acostar per
reconèixer el rostre, i de sobte el quadre la va arrossegar dins seu. Aleshores
la imatge va canviar. Mostrava el rostre de la dona amb una expressió de
terror. Ara sí hi era plasmada tota la seva vida als quadres.
Núria Martín
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.