FOC

Sempre m’he preguntat quin és l’origen d’aquesta cicatriu. Els meus pares mai han sabut què respondre’m. Quan parlem d’ella emmudeixen. Jo l’he sentida en tots moments, cremant el meu muscle, conscient que era allí. I més ara, que em trobe davant d’una casa en flames, extingint el foc. No hi ha res a fer, hem tret la gent de dins, però sense remei, la casa caurà. De sobte escolte plors. Entre corrents seguit pel meu company. Puge al primer pis i trobe un nadó. Durant uns segons el mire als ulls on reconec un caràcter familiar. El foc, que ara envolta l’habitació, em tanca el pas. Agafe al xiquet fortament amb els braços i intente passar-li’l al meu company per damunt de les flames. Abans de rebre’l, una espurna surt del foc fins arribar a tocar el xicotet braç. Ambdós ixen de la cambra, que sepultada pel foc, és ara la meua tomba.

Miguel Àngel Pià