- Estable. Tot continua igual.
- I avui?
- Com ahir.
- Ànim amic.
- No t’imagines l’angoixa que dóna veure’l. És un cos mort, sols respira, i per contra, la respiració és l’únic que el manté en vida.
- Tal vegada desperte…
- Segurament no ho veuran els meus ulls. Mentre ell viu en mort, nosaltres morim en vida. Antítesi de la mateixa vida. Fàstic.
Carmen Pérez, 1r Btx. B.
IES Jaume II el Just
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.