2 de març 2015


ÀPAT
Sempre he escoltat que, en les nits fredes d’hivern, quan la neu deixa aïllats als pobles de muntanya i el silenci s’apodera de l’entorn, les desaparicions d’animals o xiquets són freqüents i que mai s’han trobat després.

 En esta nit de gener, jo viatge en el meu cotxe, per aquelles terres, quan la tempesta em deixa sense poder moure’m en mig d’un paratge descoratjat i sense altra eixida que haver de caminar un bon tret. En el meu peregrinar trobe una cabanya on passar la nit i refugiar-me de la ventisca.

Allí dins, per al meu sobtat, no estic sol. Una figura inhumana, amb cap de cabrit, cos pelut i mans de porc, devora una cuixa crua regallant sang amb gran plaer. Al seu costat, ossos s’amuntonen mesclats amb cranis de xiquets. Em desperta el mal intens de les seues dents esgarrant la carn de les meues cames.

Isabel Calabuig  2n B Batxillerat  Col·legi Pureza de Maria-Cid


CENDRA
Cinc. Els meus ulls es claven fulminants en la superfície del sostre. Fongs, humitats groguenques on antigament dominava un blanc que evidenciava un sinònim visual de puresa. Aquest lloc s’havia anat convertint, paulatinament, en un forat negre: molta gent entrava, però cap d’ells eixia. Quatre. I què n’era, ara, de la meua vida? Tots els meus moments i sentiments es quedarien perduts en la història, i qualsevol dia, ningú els recordaria, ningú em recordaria. Aleshores, era no res. Un fugaç instant que s’esfumava. Que s’esfumava com el fum fantasmagòric que eixia, dansant, del meu cigarret. Tres. Una altra calada furtiva. Els meus pulmons s’omplen de verí al temps que el meu batí d’hospital rep la cendra caiguda del cigarret. Dos. La meua vida passa davant dels meus ulls, com una pel·lícula, com un film on jo sóc el protagonista. Veig els meus moments creuant la meua retina. U. De sobte, la llum es va transformant en foscor. El cigarret cau, encara encès, sobre el sòl. Zero.

Alba Catalán  1r A Batxillerat  Col·legi Pureza de Maria-Cid


CALFRED


He decidit entrar en un lloc que em desperta l’interès. I com no és d’estranyar, espere trobar-me alguna cosa que puga servir-me per a la meua novel.la. He arribat. Em trobe un home, penjat, amb el triangle de la Santa Trinitat, veles i sang. El que estan veient els meus ulls no és qualsevol escultura ni pintura, és una obra real. Tot indica a una acció satànica, a més, el cap de l´home es troba amb un mos. Es veuen els ossos de dins, la brutalitat d’allò es immensa. Crec que és millor eixir d’aquesta habitació i entrar en altra. Ja dins d’aquesta última, estic més asombrat, tinc els ulls com plats. Al terra, una dona. Porta taques de sang per tot el cos, i a més les taques són idèntiques a les d’un quadre satànic. El museu no és altra cosa que una sensació de calfred. Totes aquestes obres, a més, es troben enfocades per un gran foc que fa que pareixen obres d’art, obres d’art satànic, encara que la realitat és que aquest museu esta ple de morts a mans d’humans.

Nerea de la Concepción  2n A Batxillerat  Col·legi Pureza de Maria-Cid



TROBADA

 

Malgrat que la meua presència supose un punt i final en la vida d’un ésser humà, no trobe les paraules precises per a expressar l’agradable sensació que em produeixen tals poders, ni tampoc les actituds que el meu nom provoca en la gent. Sense més dilació, m’alce del llit, disposat a complir l’encàrrec que m’havia sigut assenyalat per a aquell dia. El missatge és clar: he d’acabar amb la víctima tan ràpid com m’hi fóra possible. Així, em dirigisc cap al seu domicili i, automàticament després d’haver posat els peus en el seu llindar, s’obri la porta.

-T’estava esperant –em confessa, i amb gran subtilesa, m’agafa de la mà i em condueix cap una sala plena de llum. Observe amb estupefacció els seus moviments, la forma en què transmet vida -a què estàs esperant? –inquireix–no volies matar-me?

La meua mirada segueix el dibuix que elaboren les línies de les seues faccions. A partir d’aquell moment, note com les meues extremitats es converteixen en diminutes motes de pols que s’allunyen lentament del meu cos. Jo ja no hi sóc.

Mort s’havia transformat en vida.

 

Claudia Ivars  1r A Batxillerat  Col·legi Pureza de Maria

























 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.