ÀPAT
Sempre he escoltat que, en les nits fredes d’hivern, quan
la neu deixa aïllats als pobles de muntanya i el silenci s’apodera de l’entorn,
les desaparicions d’animals o xiquets són freqüents i que mai s’han trobat
després.
Allí dins, per al meu sobtat, no estic sol. Una figura
inhumana, amb cap de cabrit, cos pelut i mans de porc, devora una cuixa crua
regallant sang amb gran plaer. Al seu costat, ossos s’amuntonen mesclats amb
cranis de xiquets. Em desperta el mal intens de les seues dents esgarrant la
carn de les meues cames.
Isabel
Calabuig 2n B Batxillerat Col·legi Pureza de Maria-Cid
CENDRA
Cinc. Els meus ulls es claven fulminants en la superfície del sostre. Fongs, humitats groguenques on antigament dominava un blanc que evidenciava un sinònim visual de puresa. Aquest lloc s’havia anat convertint, paulatinament, en un forat negre: molta gent entrava, però cap d’ells eixia. Quatre. I què n’era, ara, de la meua vida? Tots els meus moments i sentiments es quedarien perduts en la història, i qualsevol dia, ningú els recordaria, ningú em recordaria. Aleshores, era no res. Un fugaç instant que s’esfumava. Que s’esfumava com el fum fantasmagòric que eixia, dansant, del meu cigarret. Tres. Una altra calada furtiva. Els meus pulmons s’omplen de verí al temps que el meu batí d’hospital rep la cendra caiguda del cigarret. Dos. La meua vida passa davant dels meus ulls, com una pel·lícula, com un film on jo sóc el protagonista. Veig els meus moments creuant la meua retina. U. De sobte, la llum es va transformant en foscor. El cigarret cau, encara encès, sobre el sòl. Zero.
Alba Catalán 1r A Batxillerat Col·legi Pureza de Maria-Cid
CALFRED
He decidit entrar en un lloc que em desperta l’interès. I com no és d’estranyar,
espere trobar-me alguna cosa que puga servir-me per a la meua novel.la. He
arribat. Em trobe un home, penjat, amb el triangle de la Santa Trinitat, veles
i sang. El que estan veient els meus ulls no és qualsevol escultura ni pintura,
és una obra real. Tot indica a una acció satànica, a més, el cap de l´home es
troba amb un mos. Es veuen els ossos de dins, la brutalitat d’allò es immensa.
Crec que és millor eixir d’aquesta habitació i entrar en altra. Ja dins
d’aquesta última, estic més asombrat, tinc els ulls com plats. Al terra, una
dona. Porta taques de sang per tot el cos, i a més les taques són idèntiques a
les d’un quadre satànic. El museu no és altra cosa que una sensació de calfred.
Totes aquestes obres, a més, es troben enfocades per un gran foc que fa que pareixen
obres d’art, obres d’art satànic, encara que la realitat és que aquest museu
esta ple de morts a mans d’humans.
Nerea de la Concepción 2n A Batxillerat Col·legi Pureza de Maria-Cid
TROBADA
Malgrat que la meua presència supose un
punt i final en la vida d’un ésser humà, no trobe les paraules precises per a
expressar l’agradable sensació que em produeixen tals poders, ni tampoc les
actituds que el meu nom provoca en la gent. Sense més dilació, m’alce del llit,
disposat a complir l’encàrrec que m’havia sigut assenyalat per a aquell dia. El
missatge és clar: he d’acabar amb la víctima tan ràpid com m’hi fóra possible.
Així, em dirigisc cap al seu domicili i, automàticament després d’haver posat
els peus en el seu llindar, s’obri la porta.
-T’estava esperant –em confessa, i amb
gran subtilesa, m’agafa de la mà i em condueix cap una sala plena de llum. Observe
amb estupefacció els seus moviments, la forma en què transmet vida -a què estàs
esperant? –inquireix–no volies matar-me?
La meua mirada segueix el dibuix que
elaboren les línies de les seues faccions. A partir d’aquell moment, note com
les meues extremitats es converteixen en diminutes motes de pols que s’allunyen
lentament del meu cos. Jo ja no hi sóc.
Mort s’havia transformat en vida.
Claudia Ivars 1r A Batxillerat Col·legi Pureza de Maria
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.