OCELL

 Tinc una vida molt bona, almenys fins ara que vull suïcidar-me ja que els meus pares han sigut assassinats. La meua vida no té sentit, no sé com afrontar-la. Tot és molt confús per a mi. Un dia assegut a la meua terrassa, observe el vol de les aus, m’adone de la gran llibertat que posseeixen tots els ocells. Què bona vida! No trobe la felicitat plena ni la finalitat de viure.

Vull matar-me, no vull viure, oferisc la meua vida a la mort ...

De sobte, estic al cel volant i puc veure perfectament el meu cos al terra, destrossat completament. Gire el cap a la dreta i l’esquerra, tenia ales i un gran bec.

Crec que sóc una àliga.

 

Ana García 1r A Batxillerat  Col·legi Pureza de Maria-Cid

 

MORT

Cada matí desperte amb la mateixa angoixa, les parets es mouen i fan cada vegada més petita l’habitació, de fons el tic tac d’un rellotge altera les meues pulsacions; què em deparà el dia?, pot ser és l’últim, qui sap? , quasi puc agafar amb les mans el temps, veloç i impassible, que no para per ningú.

Passege pel carrer i tinc la sensació de què la mort m’envolta suaument com una cançó melodiosa que a l’arribar a tu provoca que tanques els ulls i experimentes amb els altres sentits, aquest estat em fa reflexionar què és el realment important a la vida, cada decisió que prenc m’apropa o m’allunya del temut destí, la resposta tal volta siga l’espera, més bé la desesperació per la incertesa , ja que tots, més prompte o més tard estem sentenciats; de pas per la vida que en algun moment s’apagarà.

Tal volta no tinc por de morir, tal volta tinga por a no saber viure...

Carlota Argilés  1r A Batxillerat  Col·legi Pureza de Maria-Cid