4 de març 2015

CODA

La vida és l’obra que els músics quotidians interpreten dia rere dia.
El sol surt entre els tarongers, jo sóc ací, tocant el meu humil instrument de doble canya, acompanyant els meus veïns que com cada dissabte treballen la terra. Ja fa molts anys que interprete, tants, com els que porta aquesta terra donant suport als meus companys però avui tot és diferent. Per primera vegada me n’ adone. Una mirada incessant es clava a l’escena, freda, expectant, famolenca. Es fixa al nostre teatre, esperant veure el rovell de les corbelles, esperant que els cossos es tornen pols, sempre esperant... Impossible escapar d’aquest constant compàs marcat per aquella mirada; la impotència, els plors provocats per l’ absència, la solitud, el pes gegant del temps carregat a l’esquena, l’ encorbament progressiu.
La terra acabarà sent erma, els instruments vells, la  roba bruta. Pensem que la coda final ja està prop, que els últims compassos són interpretats i potser ningú els torne a escoltar mai més.
El sol s’amaga rere els tarongers i junt amb la llum, tots sortim de l’escena.

Álvaro Olivares Galvany, 2n Batx B
IES Campanar

1 comentari: