4 de març 2015

ENDAVANT

Em trobe al límit, tot depèn de mi. No tinc oportunitat de gaudir de totes aquelles experiències que em dóna la vida. Trist, deprimit, de capa caiguda, em dispose a donar un pas endavant que em porte a un altre lloc, tranquil, on puga ser feliç per sempre.
Comence a caminar i, de sobte, tot s’ acaba. Em desperte en un llit que no és el meu. M’alce i òbric la porta. Seguidament, en front de mi, veig el meu avi, ell em reconeix i somriu, s’alegra de veure’ m, fa més d’un any que no sap res de mi. Comencem a parlar. Li conte com està la mare, ella no sap que estic ací. Ell em respon que ací es troba molt a gust. Això és una notícia excel·lent, ja és hora que descanse en pau.

Alejandro Ibáñez Lacruz, 2n Batx A
IES Campanar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada