ENDAVANT

Em trobe al límit, tot depèn de mi. No tinc oportunitat de gaudir de totes aquelles experiències que em dóna la vida. Trist, deprimit, de capa caiguda, em dispose a donar un pas endavant que em porte a un altre lloc, tranquil, on puga ser feliç per sempre.

Comence a caminar i, de sobte, tot s’ acaba. Em desperte en un llit que no és el meu. M’alce i òbric la porta. Seguidament, en front de mi, veig el meu avi, ell em reconeix i somriu, s’alegra de veure’ m, fa més d’un any que no sap res de mi. Comencem a parlar. Li conte com està la mare, ella no sap que estic ací. Ell em respon que ací es troba molt a gust. Això és una notícia excel·lent, ja és hora que descanse en pau.

Alejandro Ibáñez Lacruz, 2n Batx A

IES Campanar