Vint-i-cinc minuts dins eixes quatre parets. A l`espill dos ulls culpables
recorren el teu reflex. Els teus peus
descalços senten el marbre fred del bany. El soroll dels teus genolls tremolant
i la teua respiració entretallada és l'únic que ressona en tota la casa, els
teus pares avui havien de treballar. Mires la teua roba interior rosa amb el
dibuix d'una princesa ressaltant sobre els ossos dels malucs i omòplats
punxeguts. On s'han quedat les teues
fantasies? En quin moment començares a
ser l'aneguet lleig? El fred ara el sents en els teus genolls, les teues mans
toquen la suau porcellana, t'agafes a ella amb una mà, l'altra s'humiteja amb
la teua llengua i treus el cap al petit mar del vàter mentre cau la pluja sobre
l'aigua, quantes voltes hauràs vist ploure en aquest bany? Et neteges la
cara i de nou el teu reflex et diu que no és suficient, ja mai ho és. Crides i
llances el raspall del monyo, el vidre es trenca, igual que el teu reflex,
igual que tu. Agafes un tros de cristall i el passeges per la teua monyica, no
fa tant de mal com aquelles paraules: "Hauries d´ aprimar-te". Els
teus genolls ja no tremolen, el sòl del bany canvia de color.
Laura Reyes Pradas, 2n Batx B
IES Campanar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.