4 de març 2015

REFLEX

Vint-i-cinc minuts dins eixes quatre parets. A l`espill dos ulls culpables recorren el teu reflex.  Els teus peus descalços senten el marbre fred del bany. El soroll dels teus genolls tremolant i la teua respiració entretallada és l'únic que ressona en tota la casa, els teus pares avui havien de treballar. Mires la teua roba interior rosa amb el dibuix d'una princesa ressaltant sobre els ossos dels malucs i omòplats punxeguts. On s'han quedat  les teues fantasies? En quin moment  començares a ser l'aneguet lleig? El fred ara el sents en els teus genolls, les teues mans toquen la suau porcellana, t'agafes a ella amb una mà, l'altra s'humiteja amb la teua llengua i treus el cap al petit mar del vàter mentre cau la pluja sobre l'aigua, quantes voltes  hauràs  vist ploure en aquest bany? Et neteges la cara i de nou el teu reflex et diu que no és suficient, ja mai ho és. Crides i llances el raspall del monyo, el vidre es trenca, igual que el teu reflex, igual que tu. Agafes un tros de cristall i el passeges per la teua monyica, no fa tant de mal com aquelles paraules: "Hauries d´ aprimar-te". Els teus genolls ja no tremolen, el sòl del bany canvia de color.

Laura Reyes Pradas, 2n Batx B
IES Campanar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada