DALT

Un camí molt llarg. Pedres al sostre i arbres pel voltant, que de vegades fan ombra i de vegades no, tot depenent de la llum del sol. Tal volta em trobe amb alguna persona pel camí i tal vegada no. Tot depèn de la sort que tinga i del camí que agafe. Puc arribar al final més tard o més prompte, també és decisió meua. Puc quedar-me caminant en companyia d’algunes persones, però finalment, arribaré tota sola al final.

Em pregunte per què no puc voreu-ho tot des de dalt. Veure totes les persones i tots els camins diferents. Em quede baix l’ombra d’un arbre, descansant, i després d’uns segons sóc allà dalt. Mirant-ho tot. Veig les persones que conec, que agafen camins diferents, veig gent que en la seua vellesa està arribant a la fi del camí, i persones que no tan velles també ho fan. Xiquets que comencen una nova ruta. I em sent poderosa, perquè veig com la gent cau a terra, s’alça i continua caminant, i a mi, que sóc no sé on, no em cal caminar, perquè des de dalt, com un pardal, ho estic mirant tot.

Cristina Gallego

IES BERENGUER DALMAU. Catarroja

2n de batxillerat A