1 de març 2015

FLOR DE VIDA

Terra als meus peus, sol al meu cap. Una brisa recorre el meu cos. Tremole. Em falta alguna cosa. Qué pot ser? Aigua. Em falta l’aigua. O potser siga el sol que m’empaita massa i em deixa sense alé. M’ofegue. M’ofegue i no puc respirar. Cada segon que passa tinc menys forces. No puc continuar. La turgència que presentaven les meues fulles i pétals en la meua joventut ja no hi és. El meu cos es deforma i no hi puc fer res. Espere amb impotència el final de la meua vida, mentre que els meus pétals perden el seu color viu, i cauen alguns d’ells a terra. I en aquesta situación em trobe, fins que arribe la meua hora.

Ana García
IES BERENGUER DALMAU. Catarroja

2n de batxillerat A

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada