FLOR DE VIDA

Terra als meus peus, sol al meu cap. Una brisa recorre el meu cos. Tremole. Em falta alguna cosa. Qué pot ser? Aigua. Em falta l’aigua. O potser siga el sol que m’empaita massa i em deixa sense alé. M’ofegue. M’ofegue i no puc respirar. Cada segon que passa tinc menys forces. No puc continuar. La turgència que presentaven les meues fulles i pétals en la meua joventut ja no hi és. El meu cos es deforma i no hi puc fer res. Espere amb impotència el final de la meua vida, mentre que els meus pétals perden el seu color viu, i cauen alguns d’ells a terra. I en aquesta situación em trobe, fins que arribe la meua hora.

Ana García

IES BERENGUER DALMAU. Catarroja

2n de batxillerat A