Als dos els
agrada passejar per la mar quan cau el sol, s'agafen de la mà i pensen que es
troben sols al món. L'amor entre ells es pot veure, sentir, fins i tot tocar.
Ella li diu,
mirant-lo profundament als ulls, unes paraules d'amor, tendres i dolces. Ell,
callat, li somriu simplement. Ella sent de sobte un buit a l'estómac i entra en
un estat d'ansietat. Diu tot allò que pensa. Ell, en canvi, no està d'acord, li
replica i s'excusa. Discuteixen a crits i amb silencis desgarradors. Ella,
plorant i amb el cor trencat, ix de l'apartament donant un cop de porta, mentre
ell es queda pensant. Arriba a la mar, es despulla, i entra per a intentar
relaxar-se i pensar per un moment que tot allò no ha passat. Però, de sobte,
sense adonar-se que la mar està molt picada, una ona gran i potent l'arrossega
cap a dins. Tremolant de por, intenta eixir, però, acaba ofegant-se. Ell surt a
buscar-la, però, després, d'hores intentant trobar-la, crida la policia
desesperat. Dies més tard, troben el cadàver d’ ella a la platja.
Mesos més tard
apareix una nota. Està en un lloc on no
es reben visites.
Dido Penagos Vilar, 2n Batx B
IES Campanar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.