DESORDRE

En aquest camp regna l’anarquia, un munt d’ombres apareixen i desapareixen. Hi ha distintes escenes al meu voltant: d’una banda uns construeixen una pallissada a l’entorn del que pareixen armes i d’altra, altres busquen un lloc on amagar-se de l’enemic. Ningú pareix percatar-se de la meva presència, no obstant, sí m’esquiven. Pareix una lluita entre dos bàndols, no sabria dir ben bé quin es troba al cap de la batalla, ja que, una vegada badalla la pistola, desapareixen per a situar-se dins de les seves respectives pallissades com en un videojoc. Al meu parer semblen ànimes en pena, condemnades a lluitar sempre per la mateixa causa sense que se’ls permeta cap descans. La meva capacitat de comprensió s’esgota en aquest moment, “què faig ací?”. Una bala em fereix el braç i un fort dolor m’envaeix. No és un somni, el meu cos, com els projectils, és pura matèria. Intente buscar un amagatall però un d’aquests condemnats projectils travessa el meu pit. Els membres d’ambdós bàndols abandonen el combat i es situen al meu costat per a observar el meu cos exempt d’ànima.

Jennifer Chesa Alemany, 2n Batx A 

IES Jaume II el Just