Són les quatre de la matinada, estem en el bar dels amics. Som set xics i tres xiques cosa normal de tots els dissabtes. Juguem al pòquer i, de sobte, sona el telèfon de la Meritxell. Aquesta comença a plorar i se’n va corrents fora del local. Tots els amics l’estem buscant, estem preocupats. El seu exnuvi és una mala bèstia que ja ha sigut empresonat diverses vegades per maltractar la Meritxell. Cada vegada estem més preocupats, portem ja mitja hora i no la trobem enlloc.
Hem avisat la policia, els pares i altres coneguts del poble però no en sap res ningú. No ha tornat a casa ni ha anat al seu amagatall favorit. Decidim tornar al local per veure si hi ha tornat. Entren primer dues amigues de la colla, fan un crit i cauen a terra. Entrem corrents. La Meritxell s’havia penjat amb una corda al sostre. Té una nota a la butxaca dreta que diu: “La vida d’aquesta manera no és vida”.
Sergi Grau Montesinos, 1r Batx. B
IES Jaume II el Just
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.