És diumenge i com cada diumenge toca anar a casa de l’àvia. Hui fa un dia
esplèndid així que decidisc anar caminant en comptes d’anar amb autobús. Em sembla estrany que amb el bon temps que fa
hi haja tan poca gent al carrer. Camine durant deu minuts, veig molt poca gent
i els pocs que veig estan tirats a terra. Al principi pense que estan borratxos
i es queden al carrer i s’adormen però alguns pareixen desmaiats. De sobte, en
el moment que gire un cantó escolte un fort soroll i veig un núvol negre amb
flames. Un accident. Ningú reacciona. No hi ha ningú per a reaccionar. M’ acoste
però pare quan veig un autobús que ve a tota velocitat al lloc de l’ accident. Un
autobús en marxa sense conductor? Intente ignorar el que acaba de passar i
continue, pensant que potser trobe algú. Les cames em fan mal d’anar tan ràpid.
Pareix que s’adormen. Em sent marejada. Ja no sent les mans. Les cames em
flaquegen. Caic a terra. Em consta respirar. No veig. Què passa..?
Paula Martínez Bolaños, 2n Batx A
IES Campanar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.