4 de març 2015

PASSEIG

Cada matí, des de fa cinquanta anys, camina per la mateixa platja i en el mateix sentit. Sent la brisa, l’ olor i la tranquil·litat del mar a l’ hivern; el color de l’ aigua i les xicotetes flors que eixen en les dunes en primavera; els joves corrent, famílies fent exercici  junts a l’estiu i les gavines buscant menjar a la tardor.Té una vida monòtona i senzilla, quan torna de caminar, s’asseu en la terrassa i mentre la seua dona llig poesies, ell plasma sobre un llenç el paisatge, les gavines sobrevolant el mar. Els seus néts el visiten, els porta a la platja sempre que pot, els ensenya llocs ocults en aquell xicotet poble costaner. Intenta passar el major temps amb ells.Un estiu  mostra als seus néts una xicoteta platja deserta, no molt coneguda. Es diverteixen. En tornar a casa, els xiquets es canvien i continuen jugant mentre els pares fan les maletes. Ell, torna a la platja, això el relaxa. En tornar, nota les coses diferents, el mar està més revolt, amb grans ones i l’ aigua ja no és cristal·lina. Sap que aquell passeig és l’últim.  

María Aviñó Plaza, 2n Batx A
IES Campanar 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.