PLAER

L’últim plaer. Sents com t’abraça un esperit inesgotable. Una ànima que et reté  amb tendresa. Veus com una mà dibuixa el teu contorn sencer i esperes amb atenció l’arribada dels seus dits al teu rostre. No tremoles. Les teues cames es desplacen d’un lloc a un altre i fan un traçat indescriptible en l’aire. Un alè gèlid et recorre fins als pits i torna pel mateix camí d’ anada. No vols fugir. Un mateix recorregut es repeteix al teu cap: Peus, cames, melic, pits, coll...i sents com si t’estigueren donant la millor notícia del món. No penses, recordes, i cada record és un gemec, i cada gemec, un record. Mous el teu cos amb intenció d’esclatar, d’agafar tot l’aire que pots i lliurar fins l’últim sospir. Quan uns braços de gegant et retenen estrepitosament, tu no respires, ja no pots respirar. El moviment es torna accelerat i camines per una mar dolça que t’atrapa i no et deixa eixir. No vols eixir. Quan el més gran dels gojos arriba, els teus llavis criden una vida interminable, plena d’il·lusions, somnis, vivències. Tens tot el que desitges, ara ja només et queda acceptar l’últim segon d’una vida que, sense dubte, és la millor per a tu. L’últim plaer.

Irene Valero Domingo, 2n Batx B

IES Campanar