4 de març 2015

ONES

Observe el meu cos i com la foscor s'arrela lentament a ell. La línia d'aigua en contacte amb la superfície oscil·la i s'allunya de mi dibuixant fines línies que el sol il·lumina i la meua pàl·lida pell se cenyeix amb força sobre els meus ossos. Aconseguisc visualitzar els moments més significatius de la meua vida però el fred es va apoderant vertiginosament de les meues extremitats i una fina capa de gel pareix cobrir l'interior del meu crani. Note com la caiguda accelera i va acabant amb eixa dolça sensació d'estar veient milers de records en les bombolles resultants de la meua exhalació i a poc a poc el so del mar va retrunyint amb més força en l'interior del meu pit, l'aigua s'obri pas i abraça els meus pulmons i el meu cor.
El so d'un cant de sirena pareix acollir-me i em crida des del fons i així em deixe guiar. Entorne els ulls sense cap tipus de dolor. Amor meu, he complit la meua última promesa, per fi serem cendres unides davall el mateix mar.

Marta Puche Úbeda, 2n Batx B
IES Campanar

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada