Observe el meu cos i com la
foscor s'arrela lentament a ell. La línia d'aigua en contacte amb la superfície
oscil·la i s'allunya de mi dibuixant fines línies que el sol il·lumina i la meua
pàl·lida pell se cenyeix amb força sobre els meus ossos. Aconseguisc
visualitzar els moments més significatius de la meua vida però el fred es va
apoderant vertiginosament de les meues extremitats i una fina capa de gel
pareix cobrir l'interior del meu crani. Note com la caiguda accelera i va
acabant amb eixa dolça sensació d'estar veient milers de records en les bombolles
resultants de la meua exhalació i a poc a poc el so del mar va retrunyint amb
més força en l'interior del meu pit, l'aigua s'obri pas i abraça els meus
pulmons i el meu cor.
El so d'un cant de sirena
pareix acollir-me i em crida des del fons i així em deixe guiar. Entorne els
ulls sense cap tipus de dolor. Amor meu, he complit la meua última promesa, per
fi serem cendres unides davall el mateix mar.
Marta Puche Úbeda, 2n Batx B
IES Campanar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.