Plou. La dona plora
mentre amics i familiars l’abracen tractant de consolar-la. Escolta paraules d’ànim,
però no pot allunyar els seus pensaments d’ell. Alça el cap i veu el nom del
seu marit tallat en el marbre, i tot seguit, la data d’ahir.
Recorda com li
havia dit que estava en el moment més especial de la seua vida, com el dia d’abans
havien elegit una vestimenta de bebé. Recorda la telefonada i aquella
veu que mai havia volgut escoltar. Recorda haver vist aquell camió al carrer.
Amagat en un
racó, darrere d’una làpida, algú vestit amb robes negres passa inadvertit. Juga
amb unes nines de cotó. Les mou amb les seues mans i simula els seus gestos. Ningú
el veu. Mentre deixa de ploure, s’avorreix de jugar amb una nina d’una dona
embarassada i torna a agafar el camió
Sergio Sancho
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada
Nota: Només un membre d'aquest blog pot publicar entrades.